Background Image

Els amants de Bausen

Els amants de Bausen

Si ens dirigim cap al Bash Aran, la zona on fa frontera amb França, trobem pobles amb encant, enclavats en el temps i que pràcticament no han evolucionat.

Un d’aquests és Bausen a 30 minuts escassos de Vielha, una població caracteritzada pel seu campanar, teulats de pissarra, carrers estrets i una contrucció urbana totalment rústica i tradicional. És un dels millors exemples en l’arquitectura aranesa, ja que encara s’hi conserven totes les construccions originals i, fins fa molt poc, encara conservava els teulats tradicionals de palla.

A més de recórrer els seus carrers, investigar cada racó i descobrir tot el seu encant, s’hi pot fer l’itinerari circular que recorre la fageda mil·lenària de Carlac.

A principis del segle XX dos joves enamorats, en Francesc i la Teresa, prengueren la decisió de casar-se amb el recolzament dels seus familiats, amics i veïns del poble, però eren anys en que l’església tenia molt de pes i hi havia un petit detall: en Francesc i la Teresa tenien cert parentiu familiar.

El mossèn del poble els hi va demanar una quantitat elevada de diners per tal de concedir-los el matrimoni, ja que en tenir cert vincle familiar era necessària una dispensa de Roma. La parella no disposava de tants diners i el mossèn els recomanà que no seguíssin endavant amb aquell amor prohibit i que tots dos continuéssin per camins diferents i trobar altres persones amb les qui casar-se.

Tot i les indicacions del mossèn la parella decidí seguir endavant amb la seva història d’amor tot i no tenir la benedicció catòlica, però sí que tenien el suport de la família i la gent del poble.

Francesc i Teresa iniciaren una vida en comú, tingueren dos fills i visqueren molt feliços. Però no fou així sempre, ja que una enfermetat s’endugué la vida de la Teresa amb només 33 anys. En aquesta ocasió, l’Església Catòlica tornà a posà més problemes i el mateix mossèn es negà a donar-li la santa sepultura en el cementiri del poble, en considerar que vivien en pecat i, com a pecadors, no podien rebre cap mena de sacrament.

Vers aquesta situació tots els veïns, amics i familiars d’en Francesc decidiren ajudar-lo a cavar una fossa per la seva dona i, en només 24h, construïren un cementiri civil a la part més alta de la població, en una de les zones amb millors vistes i en el mateix punt on començaren la seva història d’amor. Finalment pogueren donar-li un enterrament digne i, a dia d’avui, descansa sota l’ombra d’uns salzes i sempre amb la presència de flors fresques.

Francesc i els seus dos fills s’exil·liaren a França en esclatar la Guerra Civil, i la voluntat de l’amant, que mai es tornà a casar, era descansar junt amb la seva esposa. Però en morir, les circunstàncies polítiques i la burocràcia va impedir que aquest darrer desig es fes realitat. Els seus fills també van morir ja fa temps i són els seus néts qui, a dia d’avui, encara s’encarreguen del cementiri civil.

Els amants de Bausen

Encara no hi ha cap comentari.

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email