La ditada de Sant Martí de Gessa

Segons la llegenda, un dia – probablement al segle XVII – un pastor va veure una cosa que no acabava de reconèixer. A mida que s’hi acostava pogué sentir una veu que li deia: jo sóc Sant Martí i vull que vagis al poble de Gessa i que diguis als teus veïns que pugin fins aquí i que m’hi facin una capella. El pastor ho va fer, però ningú el va creure.

Va tornar a pujar a la muntanya a veure si el sant encara hi era. El sant va posar la mà sobre una pedra on, encara avui es poden veure les marques dels seus dits. Algunes persones diuen que també va marcar-los a la cara del pastor per còlera, però d’altres diuen que va ser perquè la gent del poble conegués que era veritat el que els deia.

A la segona vegada el varen creure i varen decidir construir-hi l’ermita. Hi ha qui diu que la ditada del sant, en moments especials, raja sang (Colobrans & Saumoy, 1983).

L’ermita va ser construïda davant d’una sorgència fòssil (una cova per on antigament sortia aigua) i sabem que uns petits altars votius, segurament d’època precristiana, hi foren trobats al segle XIX.

A la Val d’Aran i en altres indrets pirinecs, fins no fa massa segles, era costum de rendir una mena de culte religiós a les pedres, rius, llacs i altres elements naturals. En aquest sentit, els habitants del lloc duien ofrenes a aquelles aigües o pedres esperant que aquesta actitud els portés sort o que tinguessin un clima més propens.

 

Encara no hi ha cap comentari.

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email