Background Image

Archiu Istoric Generau d’Aran

Truqueu-nos 973 642 569
Hivern: del 16 de setembre fins al 31 de maig De dilluns a divendres de 9 h. a 14 h. De dilluns a dijous de 15.30 h. a 18 h.Estiu: del 1 de juny fins al 15 h. de setembre De dilluns a divendres de 8 h. a 15 h. acvallaran.cultura@gencat.net
Especificacions

L’arxiu General d’Aran (A.G. d’Aran) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya. La seva creació es va acordar pel conveni subscrit el 7 de setembre de 1995 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha-Mijaran. Les seves instal.lacions varen ser inaugurades pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, aleshores President de la Generalitat de Catalunya. El Conselh Generau d’Aran va delegar la gestió de l’Arxiu des de la seva creació.

A la Val d’Aran la memòria històrica és un dels tresors millor guardats, ja que permet que les noves generacions comprenguin les circumstàncies que van donar forma a la cultura i a l’actual territori de la vall. A l’Archiu Istoric Generau d’Aran s’hi conserva la major part dels documents de rellevància històrica vinculats a la regió, que ajuden a construir el futur.

L’Archiu Istoric Generau d’Aran ingressa de forma reglamentària la documentació del Conselh Generau d’Aran, i mitjançat el conveni, la d’altres institucions públiques i privades o de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons. L’arxiu a de mantindre’ls en bones condicions de conservació i fer-los accessibles als investigadors, mitjançant instruments descriptius, per així potenciar el seu estudi i difusió del patrimoni documental aranès.

L’edifici fou construït al 1820 com un present del prohom Francisco Ademar per a la seva dona, natural d’Arròs. Eren èpoques de vaques grasses per a la família i no es van limitar les despeses per construïr-la. Així, de mica en mica, es va anar aixecant una mena de palau al centre del poble. La mansió era notablement diferent de totes les altres en uns quants quilòmetres a la rodona. Era diferent, fins i tot, de totes les cases de la vall, i va ser això, precisament, el que la va convertir en un signe d’ostentació innecesària i en motiu d’enveges i enraonies.

Estava plena de detalls aristocràtics, com els carreus de pedra de marbre francès, portats especialment des de Saint-Béat amb carros tirats per bous, o les portades de fusta, de la més alta qualitat i tallades pels millors ebenistes de la Val d’Aran.

Els veïns d’Arròs expliquen que els Ademar eren tan rics que, en aquells temps de benaurança, l’amo de la casa va fer enterrar sota cada una de les sis pilastres de la façana bosses plenes de doblons d’or. Afirmen que també els Ademar eren la família més rica de la muntanya, i que tenien habitacions plenes de monedes del daurat metall. Però els esdeveniments segueixen sempre els mateixos passos, i la història s’escriu en zigazaga. Va arribar un moment que, en aquella família, els negocis no van rutllar tan bé. El senyor Francisco va ser víctima de segrestaments i a poc a poc va anar caient en desgràcia. La família va decidir mudar-se i la casa va quedar abandonada durant molts anys fins que, al final, va ser adquirida per l’ajuntament d’Arròs.

Així va funcionar successivament com a quarter de la Guàrdia Civil, com a seu de l’Ajuntament i com a escola local. Fins i tot va haver-hi un moment que els aranesos, que lluitaven per descentralitzar el territori, van proposar que el Conselh Generau ocupés aquell edifici singular, en cara que, al final, la històrica institució va mantenir seu a Vielha.

Els dipòsits compten amb 493.87 metres lineals (31.12.2006) de documentació des del s. XIV fins el s. XXI. El fons del Conselh Generau d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha-Mijaran configuren el seu nucli més significatiu. Com es pot observar al quadre de fons, s’han incorporat altres fons públics i privats d’interès.

L’arxiu està situat a la Casa Ademà, més coneguda com la Casa del Senyor d’Arròs, edifici construït cap a l’any 1820. Està dividit en una sala de consulta i atenció pels investigadors i estudiosos, una sala de dipòsit amb un armari i prestatgeries, una sala de recepció i selecció de documents i una sala de desinfecció.

La casa d’Ademar o Ço deth Senhor és un dels pocs edificis públics civils de tota la Val d’Aran tot i que originàriament va ser un habitatge privat) que van ser construïts fa segles i que encara es mantenen en perfectes condicions. En aquesta casa singular, que ocupa una cantonada del carrer principal del poble d’Arròs, s’hi ubicà l’arxiu.

Entre el conjunt de documents que guarda l’arxiu, n’hi ha un que és el que els aranesos protegeixen, sens dubte, amb més estima i cura: Era Querimonia, un pergamí que data de l’any 1313, pel qual els habitants d’Aran van aconseguir, finalment, el dret total sobre les seves terres. La història diu que, entre els segles XII i XIV, la Val d’Aran es va anar integrant lentament en la jurisdicció de la corona catalanoaragonesa. Això no obstant, la relació de la vall amb els seus protectors no es va veure consolidada fins a l’any 1313, quan el monarca Jaume II d’Aragó va otorgar Era Querimonia als seus habitants.

Era una carta magna, per virtut de la qual el comte-rei es comprometia a donar la seva protecció i a respectar el privilegi dels habitants a llaurar les seves terres a canvi del fogatge anual, una mesura bàsica de blat que cada llar li havia d’oferir.

D’aleshores ençà, tots els reis de la corona d’Aragó van respectar el document.

Facilitats
Accessibles Gratuït
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Perfils Socials
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email