Background Image
Error: Cannot retrive photos from Instagram
Bausen és un poble idíl·lic que pot presumir d’haver conservat la seva autenticitat sense deixar que els grans projectes immobiliaris hagin desfigurat la seva bella fisonomia rústica.

Una massa quasi compacta de faigs i avets que en altres temps foren casa d’una important població d’óssos és el que ens acompayarà amb el nostre ascens cap a Bausén.

Bausen encara conserva l’arquitectura tradicional aranesa més característica, i per això és una opció excel·lent si es busca conèixer els aspectes més tradicionals de la comarca.

Bausen és, junt amb Canejan, un dels darrers pobles que hi ha abans d’entrar en territori francès. És una de les cantonades finals dels terçon de Quate Locs, a Baish Aran, i un balcó excel·lent amb magnífiques vistes sobre la vall. El poble està format per carrerons de pedra, tan estrets com costeruts. Les antigues bordes han estat restaurades en temps recents, mantenint-ne intactes les estructures bàsiques.

Es troba a 945 metres d’altitud sobre la vessant oriental de la muntanya de la Vacanera, envoltat de boscos i en una zona molt propera al Tuc deth Plan der Ome (2.192m). Darrera el caseriu hi ha els límits d’Espanya.

Encara que avui es coneix com a Bausen, el llogaret, segons els registres, va tenir diversos noms al llarg de la seva història. Durant l’Edat Mitjana era conegut com a Bolson, i més tard va passar a denominar-se Balsen fins que, finalment, va adquirir el topònim actual.

Fa cent anys, quan aquesta zona encara gaudia d’una nodrida vida social, quan els mercats estaven plens i els viatgers anaven i venien per les muntanyes i atapeïen els camins, Bausen va arribar a tenir més de 500 habitants estables. Era un dels centres de població més importants de la comarca.

No obstant, durant les últimes dècades, tal i com passa a la resta dels petits llogarets aranesos, la regressió demogràfica ha estat constant.

El bosc és un dels millor conservats d’Aran pel que a la seva semblança respecta. És interessant completar la ruta circular del bosc de Carlac, una fageda primorosament conservada i amb especímens mil·lenaris. Són unes tres hores de caminata sense cap mena de dificultat.

Tot el poble quedà destruït per un incendi al 1823, tret de la seva església, i té dos cementiris, un d’ells no consagrat, en el bosc, lligat a la història dels amants de Bausén, Teresa i Francisco.

Eren cosins, enamorats des de petits i sense diners per costejar-se la dispensa papal, pel que convisqueren sense matirmoniar, contravenint la moral de l’època. La jove morí de forma prematura i el mossèn li negà sepultura en el lloc sant, així que Francisco, amb l’ajuda d’altres veïns, construí aquest petit cementiri.

1Opina
  • "Una vila de conte"

    Bausén és un petit tresor, un respir d’aire fresc que ha sapigut conservar la màgia d’aturar el temps. Passejar-hi és, de per si mateix, una pausa i un moment optimista… i caminar per Carlac ja no té paraules, una fageda fantàstica en un camí tapissat de fulles a la tardor, i falgueres a la banda del camí. Agafeu un llibre i relaxeu-vos fent un cafè en una terrassa.

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Perfils Socials
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email