Background Image
el segon poble més gran de la vall Bossòst, Lleida
Bossòst es troba situada a una altitud de 710m. Es troba al sector nordoest de la Val d’Aran, a totes dues bandes del riu Garona i molt proper a la frontera francesa pel port de montanya del Portilló, que el comunica amb la localitat pròxima de Luchon.

Per la seva situació i altitud, el seu clima benigne ha contribuït que Bossòst sigui un lloc residencial perfecte, i de descans durant tot l’any.

L’aspecte arquitectònic i urbanístic denota una clara influència gascona, especialment en la construcció del passeig a la vora del riu i de la carretera, amb nombrosos til·lers. A la Plaça Major, que havia estat molt més espaiosa que l’actual, hi havia un om centenari enorme que, segons la tradició, havia estat plantat per Enric IV de França.

Històricament era la població més impotant de la vall, la seva vitalitat econòmica fou que durant molts anys també fos la més gran. En l’actualitat Bossòst és l’única localitat de la vall que ha mantingut la seva indústria transformadora de la fusta i té una fusteria. En el municipi també trobem una central hidroelèctrica que es nodreix de les aigües de la Garona.

Però el sector econòmic que ha adquirit més rellevància és el dels serveis: hosteleria i comerç. Una activitat que té tradició, ja que cap al 1840 Bossòst comptava ja amb quatre tavernes i tres tendes de quincalleria i licors. S’importava grans, licor i gèneres de vestir i s’exportava fusta i bestiar.

En l’actualitat se celebra el mercat setmanal els dimecres i tres fires a l’any: dilluns de Pàsqua, el 25 de juny i una de bestiar el 5 d’octubre.

Història.

Les troballes de tipus epigràfic i de monedes fetes en el terme, semblen demostrat l’existència del lloc en l’època romana. En documents medievals, la població apareix amb les formes Belsost, Bellsost, Bolsot i Bolson. Fou plaça reial i capital del terçon de Lairissa que, més tard, al segle XV, es dividí en els terçons de Lairissa i Quatre Lòcs.

A dalt d’una roca, sobre el barri de Sant Ròc, al nord del poble, hi ha vestigis d’una construcció medieval anomenada Era Castèra o Castèth de Casteràs entre d’altres noms, que sembla que va pertànyer als dominis senyorials dels Aimar de Bossòst. Aquest castell, a l’esquerra de la Garona, tenia una gran importància estratègica. Es parla de la Castera com un lloc de vivenda i com a refugi fortificat.

A pocs metres del Castèth de Casteràs s’hi troba la Còva de Bossòst i les restes de l’església de Santa Eulàlia de Casteràs de Bossòst.

Després del tractat de Corbeil (1258), en que Aran queda com avanzadilla al costat de França i de la seva incorporació definitiva a la corona catalanoaragonesa (1265), aquest fou reforçat i, possiblement, es construí una torre de defensa.

A la dreta de la Garona, a la roca Casteret, es troben restes del Casteret de Bossòst, una torre de vigilància que defenia el territori en la frontera septentrional del municipi.

Festes locals.

La festa major se celebra el 15 d’agost, si bé també són tradicionals algunes romeries, com la que se celebra el 20 de gener en la capella de San Fabià, el 13 de juny a l’ermita de Sant Antoni Abad o el 5 d’agost a la capella de la Mare de Diu dera Pietat.

Bossòst és, a més, l’únic municipi de la vall on es manté la processor el dia del Divendres Sant. I també és tradició la celebració del Corpus.

La vida cultural és molt activa, com ho demostra l’existència de diferents grups culturals i esportius.

L’Església de l’Assumpció de Maria és l’exemple més notable de l’arquitectura religiosa de la vall. És un magnífic edifici romàntic que adopta, com altres esglésies araneses, un pla basilical de tres naus, dirigides a llevant pels seus àbsis semicirculars, precedits cada un d’ells per un espai presbiterial que, en l’àbsis central, consegueix un gran desenvolupament, i que als seus laterals són delimitats per murs convergents.

L’església té dues portalades romàntiques. El campanar és el més bonic d’Aran. És una torre quadrada de quatre pisos amb apertures de mig punt, acabada en una forma piramidal allargada.

En l’interior s’hi conserva una pila bautismal de pedra, que a diferència d’altres d’araneses, la seva superfície exterior és totalment llisa, sense elements figuratius.

A més, hi trobarem sis capelles situades de forma perimetral al poble: Sant Ròc, Mare de Diu dera Pietat, Sant Fabià, Sant Joan Crisòstom, Sant Antoni Abad i Santa Eulàlia (en runes).

Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Bossòst, Lleida

Obtingues indicacions
Perfils Socials
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email