Background Image

Circ de Colomers Vall d’Aran

Circ de Colomèrs, Lleida

El Circ de Colomers Vall d’Aran és el més espectacular i important del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, es troba en terres araneses i comprèn més de 30 estanys.

A la comarca de la Val d’Aran es poden trobar prop de 200 estanys distribuïts de cap a cap del seu petit territori. Quaranta d’ells s’inclouen al circ de Colomers, a més de 2.000 metres d’altitud. Aquesta dada parla per ella mateixa de la singularitat paisatgística del lloc, que es considera una de les joies naturals més importants dels Pirineus.

Prenent la carretera C-28 en direcció a Vaquèira, a l’alçada de Salardú cal agafar el desviament que surt cap a l’esquerra després d’una corba pronunciada. Des d’allí, el recorregut continua per una pista molt ben asfaltada durant els vuit primers quilòmetres fins els Banhs de Tredòs. Després hi ha tres qiolòmetres més de pista forestal fins al lloc on cal deixar el cotxe. Els dos quilòmetres que falten s’han de fer a peu, per un camí senzill i amb poc pendent.

Al petit edifici dels banys termals de Salardú, que explota les aigües termals sulfuroses, que temps enrera ja les aprofitaven els romans, s’hi troba un hermós paratge boscós.

Des d’allí surt la pista asfaltada que remunta la Rivera de Aiguamòg fins al refugi de Colomèrs (2.135m), que descansa junt al llac major del cercle glaciar homònim, un paisatge llunar que impacta per la seva descarnada bellesa pètria.

Només hi ha accés amb cotxe a l’aparcament dels banys entre juliol i setembre, seguit de dues hores de caminata fins al refugi o, com alternativa, l’ús d’un taxi col·lectiu.

Dirigits els nostres passos cap a les alçades de Colomèrs, ens enlluerna per la seva bellesa l’entorn del riu Aiguamòg, que acull un dels talls més bonics del territori aranès, la Rivera d’Aiguamòg.

Una ruta típica i molt coneguda és la Ruta dels llacs de Colomèrs, una circular que no deixa gens indiferents els qui la realitzen per la seva bellesa i espectacularitat on no hi falten els estanys pirinencs amb les seves aigües blaves i rodejats per muntanyes espectaculars, que es troba indicada en dues modalitats:

  • Ruta llarga pels llacs de Colomèrs: dificultat mitjana, amb un recorregut de 14km i una durada d’unes 7h.
  • Ruta curta pels llacs de Colomèrs: dificultat baixa-mitjana, amb un recorregut d’uns 8km i una durada d’unes 3h.

Cal tenir en compte que la distància i durada depèn, per exemple, del punt de partida que escollim.

Detalls d'un Coliseu Quaternari

En el llenguatge dels geògrafs, un circ és un espai envoltat de cims abruptes que, disposats en circumgerència, formen una espècie d’amfiteatre immens.

No hi ha artistes a la pista d’aquest amfiteatre. Hi ha estanys, rius i l’explosió d’una naturalesa extremadament generosa.

Al Circ de Colomèrs hi ha tants estanys que quasi es pot definir com un mar fragmentat. N’hi ha més de quaranta, molts interconnectats a través de rierols. Són estanys d’origen glaciar i, considerats com a grup, constitueixen un dels exemples més importants i espectaculars de les accions erosives de les glaciacions a la Val d’Aran durant l’era quaternària.

Es troben envoltats per alts cims, alguns dels quals assoleixen gairebé els tres mil metres d’altitud, com el Tuc de Ratèra (2.858m), la Creu de Colomèrs (2.900m), el Tuc Blanc (2.884m), el Tuc del Bergús (2.843m) i el Gran Tuc de Colompers (2.933m).

A més de conformar l’immens coliseu que nvolta els estanys, aquestes muntanyes formen part dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes, que des d’aquí s’estén ala comarca veïna de l’Alta Ribagorça.

És interesant aclarir que el gran circ de Colomèrs i la vall del riu Aiguamòg, que s’obre cap a Aran, pertanyen també a una de les zones de protecció marcades pel parc.

Classes de Geologia

La de Colomèrs constitueix una de les conques lacustres més grans i importants dels Pirineus.

A partir del període oligocè superior, quan la serralada pirinenca i els seus relleus actuals ja havien estat definits per l’orogènia alpina, va començar una època de distenció, erosió i fracturació que va provocar nous canvis en el relleu.

Aquest mateix procés va determinar la formació de conques lacustres com la de la regió dels estanys de Colomèrs. Van ser aquests estanys els que, al seu torn, van influir en la formació dels relleus definitius, en desguassar en rius que davallen fins a l’Atlàntic a través de la geografia de la Val d’Aran.

Cal recordar que a la zona s’estenia una immensa llengua de gel durant el temps de les flaciacions, que aquests estanys són conseqüència de l’acumulació de materials erosionats pel gel, i que amb el desglaç es van convertir en les actuals acumulacions d’aigua.

En aquest sentit, el circ de Colomèrs és, d’alguna manera, un dels testimonis més espectaculars d’d’aquells processos erosius dels gels quaternaris.

Detalls dels estanys

Entre els quasi quaranta estanys del conjunt, sis estan considerats com els més importants, i són també els més visitats pels turistes:

  • Estany de Colomèrs
  • Estanys de Clòto (són dos)
  • Estany Long
  • Estany de Cabidornats
  • Estany Obago

El primer, l’Estany de Colomèrs,  recull l’aigua de tres torrents. La seva conca es troba extremadament encaixonada, la qual cosa determina la seva gran profunditat. A les ribes, de caràcter rocós, hi ha sectors en els quals s’ha anat formant tapissos d’herba, i on creixen boscos no gaire espessos.

És aquí on s’emplaça el refugi principal del circ de Colomèrs. Al davant hi ha una presa que, si bé no acaba d’encaixar estèticament amb l’entorn, es pot considerar un indicador de l’important aprofitament hidroelèctric que encara es fa a la regió.

Les millors vistes sobre l’estany s’aconsegueixen una mica més amunt, a prop de Cabidornats.

Hi ha dos Estanys de Clòto, agermanats per un rierol. Es troben a uns vint minuts de camí des del refugi. El seu nom en descriu les característiques morfològiques, ja que clòto significa “clot”, i els dos es troben enfonsats al fons d’una gran olla.

Als marges hi ha una gran quantitat de vegetació: avets, pins i rododendres es despleguen al llarg del terreny i donen un color més alegre al gris de la pedra d’alta muntanya.

Molt a prop hi ha l’Estany Long, a 2.200 metres d’altitud. És un dels més grans del circ i té una forma allargada, però no és gaire profund.

També es troba envoltat de bosquets d’arbres anyencs, que fan del paisatge una autèntica escena de postal.

Aquí el verd, sens dubte, té més presència. Hi ha un sender que pràcticament voreja l’estany sense desnivells, i que enllaça amb una nova senda de muntanya que porta, en ascens i en uns vint minuts, fins l’Estany Cabidornats. Té una form aovalada i és conegut entre els excursionistes per la platja que s’obre a l’extrem més estret del seu oval.

L’estany de Cabidornats ocupa l abase d’un altiplà de formes accidentades, es troba totalment envoltat de turons i a les seves ribes creixen pins de grans dimensions.

L’Estany Obago es troba una mica més lluny, més proper als elevats cims. És el més gran de tots els que hi ha al Circ de Colomèrs, amb més de 600 metres de llarg i ocupa una petita vall agresta i molt rocosa, a 2.245 metres d’altitud.

Des d’aquest punt neixen les rutes per als muntanyencs que ascendeixen fins als pics dels voltants.

Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Circ de Colomèrs, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email