Background Image
Especificacions
Dificultat:facil
El Còth de Baretja és un magnífic prat amb molts cavalls pasturant i amb unes àmplies i espectaculars vistes a les Maladetes, al pic del Maupas, a l’estació de Bagneres de Luchon i part de la Vall d’Aran.

El Còth de Baretja é sun balcó espectacular des del qual podem admirar les muntanyes que envolten la Val d’Aran, un espai on els boscos d’avets se succeeixen l’un darrera l’altre i la fauna autòctona es deixa veure, temptada per la calma constant de l’ambient. En definitiva, és un dels punts més alts de la part nord d’Aran, on el paisatge s’obre com en cap altre punt de la regió, i on les llegendes prenen vida.

Les vistes des del Còth de Baretja són, sens dubte, la millor motivació que podem tenir per acostar-nos a aquest racó. Des d’aquí a prop de le scotes més altes del pas entre França i la Val d’Aran, s’obren pràcticament tots els paisatges de la vall.

La vista pot recórrer l’horitzó sense aturar-se, un hortizó que és aquí una línia escarpada que sembla interminable.

El Còth de Baretja és una immensa finestra, un balcó inestimable que permet anar més enllà de les fronteres visuals que les muntanyes imposen constantment. Aquí ens trobem per damunt de tot, és gairebé el cel del Baish Aran. Des d’aquestes magnífiques alçàries es poden admirar esplèndides vistes del massís de la Maladeta, amb el pic Aneto (3.404m); en centenars de quilòmetres, aquest cim apareix de front al costat d’altres com el Tuc deth Poilanèr (2.219m), el Tuc dera Entecada (2.267), el Tuc dera Monjòia (2.150m), el Tuc deth Plan dera sèrra (1.977m) i el Tuc d’Arres (2.158m), com en una seqüència de postals de format panoràmic.

Són unes quantes dottzenes de muntanyes les que se succeeixen l’una rera l’altra, mostrant els seus pics nevats, els seus vessants rocosos, les seves cascades que llisquen en la llunyania i els seus boscos, que canvien de color segons l’estació de l’any.

Cap a l’esquerra s’arriba a veure l’Artiga de Lin, un dels lloc on el to de les fagedes adquireix, durant la tardor, un color més intens. El riu Joèu passa a prop i no gaire lluny discorre el Nere; les aigües de tots dos conflueixen a la Garona i alimenten notablement el seu cabal.

Així mateix, amagat entre les alçàries, es troba el Lac deth Còth deth Hòro, un petit mirall d’aigua sota el Malh dera Artiga (2.718m).

Envoltat per una vegetació que es manifesta clarament de vessant atlàntic, el Còth de Baretja és un d’aquells racons especialment recomanable sper dedicar un temps a la contemplació, un lloc per estar-hi hores dedicant-nos només a observar, a mirar lluny, a deixar perdre la mirada sobre les curvatures i les formes de l’entorn muntanyós.

És una regió de morfologia glacial, en el substrat granític de la qual estan presents totes les particularitats de la geomorfologia local. Per aquesta raó es tracta també d’un punt excel·lent per comprendre la història geològica de la vall, que ens informa dels plegaments que van fer emergia els fons marins de temps paleozoics, fa uns 300 milions d’anys.

Pujant pel Portilhon, una mica abans d’arribar al cim trobarem un encreuament a l’esquerra que ens conduirà per dins d’un bosc d’avets.

Quan hi arribem es divisa tota la Vall de Luchon i tot el Baix Aran, arribant a veure Ès Bordes, Vilamòs i el Còth de Varradòs.

Pel camí, ens desviem una mica per arribar a l’Artiga d’Aubàs (42.7581168, 0.6728359) on s’hi troba una cabana i diversos repetidors de telefonia mòbil. Hem deixat per un moment l’ombra dels arbres per la llum del sol.

Tirem uns metres enrera i tornem a agafar la pista per seguir l’ascens. Ens aturem a fer algunes fotografies més amb l’autodisparador, aprofitant per practicar l’esgrima amb els pals de senderisme o bé amb una “pise” a sobre una pedra. Tot i les pauses, continuem caminant fins trobar la Cabana deth Cap deth Bòsc a mà esquerra i un abeurador a mà dreta.

Precisament és en aquest punt on també s’hi troba un pàrquing on s’hi poden deixar els vehicles quan s’hi puja amb cotxe.

Estem molt a prop de la fita. Tenim dues opcions: pujar pel caminet, fent una mica més de tomb, o bé anar pel dret, seguint un petit sender marcar, però en línia recta. I decidim anar pel dret per escurçar el camí… tampoc té massa dificultat per pujar i està ben senyalitzat.

El Clòt de Baretja o Còth de Varretja, en realitat, és una excursió que es pot fer amb raquetes de neu a partir del desembre, ja que en aquell mes ja no és accessible amb cotxe. És un lloc fascinant, de prats verds i dues cabanes i, al fons, mitant cap al sud l’impressionant muralla del Luchonnais en la seva cara nord amb els Boum, Maupas, Cabrioules i d’altres, també la divisòria amb la zona de planes de l’Hospital de Benasc (la Salvaguarda) i, en un dia clar com aquest, la cara nord de les Maladetes, encara que l’Aneto i la part oriental del massís estan tapats pels pics de la divisòria com la Mina. Ara mateix ens trobem a 1.749m d’altitud.

A banda i banda del Clòt de Baretja hi ha dues muntanyes modestes i verdes: a l’est el Tuc d’Aubàs (2.072m) amb bones vistes cap a la Val d’Aran, i a l’est el Tuc du Plan de la Serre (1.977m) amb vistes cap a Luchon.

Facilitats
Primavera Estiu Tardor Hivern Fàcil Trekking Vehicle turisme Vehicle tot terreny BTT
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email