Background Image
Es Bòrdes, Lleida
Especificacions
Segles:XVI

Situades al cim d’un turonet a la població de Es Bòrdes, a la confluència dels rius Garona i Jueu, trobem les restes de Castèth Leon, el castell més important de tota la Val d’Aran i un dels més destacables dels Pirineus, antiga seu del poder reial.

La seva importància rau en gran mesura per la seva ubicació estratègica, dominant el Camin Reiau, que comunicava les terres occitanes del nord amb la península ibèrica.

El primer castell es va construir l’any 1283 pel senescal de Tolosa, Estaqui del Beaumarchais, arran de la invasió de l’Aran per tropes franceses.

La invasió de la vall va provocar un fort enfrontament entre els dos regnes, que va necessitar l’arbitratge del sant Pare.

Durant els anys que durar el litigi la sobirania del lloc v estar en mans del rei de Mallorca, que administrava mitjançant un governador que residia a la fortalesa.

Al 1313 la Val d’Aran va tornar a mans de la corona catalano-aragonesa.

El primer castell estava format per una gran torre circular, envoltada per un anell de muralles.

Aquesta fotificació es va reformar per primera vegada entre el 1318 i 1320. També està documentada una nova reforma al 1362 i una tercera al 1373, en aquest cas per reparar els greus desperfectes que va provocar un fort terratrèmol a principis de març del mateix any.

En el segle XVI es renova totalment la fortificació per adaptar-la a les noves necessitats bèl·liques, basades en la utilització de la pólvora. També és una època de confrontació entre les monarquies espanyoles i la francesa, moment en que es van produir nombroses incursions a la vall per part dels francesos. Felip II va fer reforçar l’accés al castell entre els anys 1588 i 1589. Posteriorment, en 1594, es reestructuren les dependències del castell, per allotjar-hi una tropa més nombrosa.

La fortificació d’aquesta època tenia planta pentagonal, amb torres circulars ens els angles, que tenien les cobertes de llicorella. A l’interior les dependències s’articulaven al voltant d’un pati central, en el que es trobava la torre principal, coronada amb merlets i un matracà.

En els segles XVII i XVIII el recinte principal no pateix excessives modificacions, si bé es construeixen diversos bastions exteriors que permetien una millor defensa de la falda est del turó, amb un perfil molt més suau, on es trobava l’accés i per tant la part més vulnerable.

Durant la Guerra dels Segadors, la Val d’Aran va quedar dividida entre els dos bàndols. Els terçons de Pujòlo i Arties i Garòs van restar fidels a la Generalitat de Catalunya, mentre que la resta de la vall es va posicionar a favor del monarca i les tropes castellanes. Castèth Leon, en tractar-se de la fortificació més important de la zona, va ser l’objectiu de forts combats, que provocares que canviés de mans en diverses ocasions.

A principis del segle XVIII es produeixen noves reformes, així com una important reparació de les seves defenses. És en aquest moment que es construeixen més baluards, en aquest cas en els sectors nord i de llevant.

En la Guerra de Successió es torna a produir una nova divisió de la vall entre els partidaris dels dos bàndols. Novament, els dos terçons més orientats es posicionen al costat de Catalunya i l’arxiduc Carles d’Àustria, mentre que la resta de l’Aran va donar suport al rei borbó. En 1706 un grup d’homes liderats per Ramon Mogui i Jusèp Portolà, van prendre el control de les fortificacions de la vall per al bàndol de l’arxiduc. Aquesta situació es va mantenir així durant cinc anys, fins que el castell es va rendir a les tropes felipistes.

En 1718 Castèth Leon torna a ser un dels escenaris d’una nova guerra, coneguda com la Quàdruple Aliança. França, Gran Bretanya, el Sacre Imperi Germànic i els Països Baixos s’enfrontaran a la corona espanyola per exigir-li el compliment de les resolucions del tractat d’Utrech. Les tropes aliades van envair la vall i el 11 de juny de 1719, després d’un dur setge, la fortificació va cedir. En el mes de novembre, el mariscal Berwick ordena la destrucció total de la fortalesa. A partir d’aquest moment, les pedres de la fortalesa seran utilitzades per construir les cases de la zona i el terreny s’utilitzarà com a camps de conreu. Des del 2003, el Conselh Generau d’Aran està realitzant diverses campanyes d’excavació i restauració del castell.

Facilitats
Gratuït Itinerari a peu
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Es Bòrdes, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email