La fàbrica de la llana de Vielha o Era fabrica dera lan és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils sorgides des de mitjans del segle XIX en les dues vessants dels Pirineus centrals.

Fou construïda a finals del segle XIX per Rafael Portolés Lafuste (1858-1936), veí de Vielha, qui havia après l’ofici a Miremont de Comenge (França), d’on procedia la seva família materna.

La indústria funcionava aprofitant la força motriu del riu Nere. L’aigua era captada i conduïda per un canal exterior fins a una roda de fusta. Aquesta, al mateix temps, estava connectada a un eix llarg, també exterior, que subjectava els engranatges de la maquinària i els hi trametia la força de l’aigua. Era fabrica dera lan permet veure’n els detalls en primera persona.

Jusèp Portolés Fontà (1904-1987), fill d’en Rafael, prosseguí l’activitat de la fàbrica, visquent exclusivament de la seva indústria. La manufactura de la llana es va mantenir fins la riuada del 1963, que destruí altre cop el canal exterior de la fàbrica. A partir de llavors la maquinària començà a funcionar amb electricitat. Tot i això, la producció es va reduïr progressivament fins al tancament definitiu de l’explotació als anys setanta.

Des de llavors ha resistit el pas del temps i a l’especulació urbanística gràcies a la tenacitat d’una persona lligada sentimentalment a la fàbrica, la Sra. Isabel Vidal, viuda de Jusèp Portolés Fontà.

Al 1999 el Conselh Generau dera Val d’Aran decidí adquirir i restaurar aquest interessant conjunt patrimonial, amb l’objectiu de convertir-lo en un testimoni viu de la història contemporània de la Val d’Aran.

La maquinària de la fàbrica tenia com objectiu la transformació de la llana natural en fil apte per a ser tricotat manualment. Els habitants de la vall portaven la llana neta i seca a la fàbrica. Els flocs es pesaven en una balança romana i s’acordava el número de madeixes així com el gruix dels fils desitjats.

La primera etapa del procés de transformació, en la que intervenien tres màquines, s’efectuava a la planta baixa de la fàbrica.

• En primer lloc, el diable, estripava, obria i separava els flocs de llana.
• Després, la carda obridora transformava els flocs en un vel, que sovint s’utilitzava també per fer vànoves i matalassos.
• Finalment, la carda metxera preparava la llana destinada a fer fil, dividint el vel procedent de la carda obridora en unes metxes més fines, que s’enrollaven en uns petits tubs metàl·lics.

A les golfes de la fàbrica s’acabava el procés de fil·lat, amb la intervenció de tres màquines més:

• La mule-jenny, primer estirava i retorçava el fil i, després d’una pausa, l’enrotllava en el fus. Una sola persona accionava la màquina. Calia observar molt atentament el seu funcionament, ja que si algun fil es trencava calia aturar-la de seguida per no trencar tot el procés.
• El torcedor servia per retòrcer el fil i enrotllar-lo en una bovina, con o fus, segons la quantitat de fil i el gruix desitjat.
• La màquina de fer madeixes era la que culminava el procés i tenia per objectiu la darrera torsió del fil i la configuració de les madeixes. Per a aquesta operació s’utilitzava una barra de ferro que, clavada en una de les bigues del sostre, facilitava la tasca.