Background Image
Mina Victòria, Arres, Lleida
Truqueu-nos 973 641 815
Del 4 de juliol a l'11 de setembre de dimarts a diumenge d'11 a 15h. info.museu@aran.org
Especificacions
Visites guiades Venda d'entrades
La Val d’Aran ha estat històricament una zona d’extracció de minerals. A inicis del segle XX s’inicia l’explotació del Zn a Arres i a Bossòst. Al 1912 la Mina Victòria ja estava en plena explotació, extraient-se al voltant de 80 tones de mineral brut per dia, i es posà en funcionament un rentador de minerals a Bossòst.

El safareig o “bocard” de Bossòst era on treballaven bàsicament dones i nens, en la dura tasca de separar el mineral útil de l’estèril. Anteriorment es feia una primer tria al costat de la mina i es transportava en mules.

En la mina hi treballaven entre 100 i 150 persones, repartides entre l’interior i l’exterior de les galeries. Amb la Guerra civil (1936-1939) s’aturaren els treballs, reemprenent-se del 1949 al 1953 en que, degut a la baixada del preu del Zn i la manca de mà d’obra, la dugueren a tancar.

Aquesta mina fou la més important de la zona ja que, per la seva situació, podia funcionar tot l’any, però també trobem la Mina Margalida, molt propera.

L’itinerari permet mostrar les dures condicions de treball dels miners durant la primera meitat del s. XX. És un recorregut bucòlic entre prats, canals, costeruts boscos de pi negre i avet, i espectaculars vistes.

Una part del recorregut s’inspecciona l’entorn de la mina: el mirador, la casa del capatàs, els edificis on vivien els miners, la letrina o les restes del telfèric on transportaven el material. La sala de màquines és el punt d’inici de les visites guiades a l’estiu. El retorn es fa per un camí condicionat amb troncs i que recorre les boques de les galeries superiors que segueixen el filó principal.

Per recompensar el darrer ascens: una parada o el picnics en la “Bassa d’Arres“, on un bon observador podrà distingir les cries de tritons de la dels capgrossos abans de la tornada a Arres de Sus.

El tritó del pirineu (euproctus asper) és un ambifi, espècie endèmica dels Pirineus. Mesura uns 16cm i té el dors de color bru fosc i la pell rugosa, així com una franja ataronjada en la part ventral. Viu en les aigües fredes de muntanya. En l’època d’aparellament es passen horen immòbils enroscades a la seva parella.

La digitalis (digitalis purpurea) és una planta molt atractiva, amb carrassos de flors rosa porprada, però és extremadament tòxica. En medicina s’utilitza, en petites dosis, com a tònic cardíac en casos d’atac al cor (la digitalina o digital).

Com s'hi arriba?

Des de la Plaça Major d’Arres de Sus es puja per la rampa el Camin des Prats deixant a la dreta la Glèisa de Sant Joan. Es depassen les últimes cases i a la bifurcació s’agafa el camí de l’esquerra que travessa diverses vegades la pista forestal i la zona de pastures fins a unir-se a l’itinerari de la Mina Victòria que, ben senyalitzat, baixa progressivament fins a la zona de les explotacions, on la Sala de Màquines està habilitada com a centre de visitants.

Després de conèixer la zona d’immobles, es continua pujant les diferents galeries i boques de la mina. Es creuen diversos barrancs i, després d’un bosc d’avets espigats, s’arriba a la Bassa d’Arres.

Se segueix per la pista forestal de baixada fins a trobar el camí de pujada i tornar de nou a Arres de Sus.

Per a baixar-vos els fitxers cal que us hagueu registrat en el portal - Para descargar ficheros tienes que haberte registrado en el portal

Facilitats
Pàrquing gratuït Itinerari a peu Itinerari familiar Visites guiades

Preu:

3 Euros
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Mina Victòria, Arres, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email