Background Image
Especificacions
Dificultat:facil Desnivell:205m Durada:3h 30' Tipus de recorregut:Circular
Es tracta d’una ruta amb premi… i el nostre objectiu no és assolir un cim o un estany, sinó el pintoresc santuari de Montgarri. És una de les excursions més recomanables de la vall d’Aran entre les que són aptes per a tots els nivells.

Montgarri és un dels llocs sagrats de la Val d’Aran i un altre dels seus racons més emblemàtics. Molt allunyat de la vall de la Garona, i extremadament aïllat, l’antic poble està abandonat des de fa anys. Al costat, tanmateix, els aranesos s’han esforçat a conservar el santuari, del segle XVI, que és encara un centre importantíssim de pelegrinatge a la comarca.

Està envoltat de densos boscos de pi negre i d’alts cims, allà és possible gaudir d’un paisatge especialment solitari i tranquil.

El camí cap allí transcorre sempre al fil dels primers trams del riu Noguera Pallaresa, primer en una alçada prominent sobre el llit del riu, més tard al seu mateix nivell, obrint-se pas entre els avets túpids que cobreixen els prats de la serra d’Eths Bandolèrs.

L’església de Santa Maria fou construïda en el lloc on adquireix la tradició que uns pastors descobriren la imatge mariana, avui venerada en la sacristia del santuari.

Els prats de Montgarri són escenari d’una romeria anual el 2 de maig, convertida en un acte de reinvindicació de la identitat nacional occitana de la vall.

El Pla de Beret és antic escenari d’aquelarres de bruixes i bruixots, és una gran esplanada a 1.850m d’altitud. De grans contrasts entre l’hivern amb esports de neu, i l’estiu amb prats de pastura… és excepcional per la seva situació, sent frontera natural entre la vessant Atlàntica al nord i la Mediterrània al sud.

L’itinerari baixa seguint el curs del riu Noguera Pallaresa i transcorre entre boscos de pi negre i zones de pastura, fins a arribar al refugi i al Santuari de Montgarri, en un racó obert i assolejat al costat del riu Noguera Pallaresa. La tornada recorre la pista del vessant ombrívol entre els boscos d’avet de la muntanya de Dossau.

Existeix una curiosa llegenda relacionada amb un desprendiment de neu a Montgarri.

Un poble amagat

Durant molt de temps, el nucli habitat més aïllat de la comarca va ser Montgarri, un pas obligat pel camí habitual cap al Pallars i la resta de Catalunya quan, a l’hivern, les neus cobrien per complet el port de la Bonaigua.

Per Montgarri hi passaven pastors, viatgers i contrabandistes, en una època a principis del segle XX, en la qual el poble encara mantenia viva la seva realitat quotidiana, quan encara es podia percebre el brogit de la gent a les cases i als carrers.

Durant els períodes d’estiu i primavera, els habitants de la vila de Montgarri gaudien d’una molt bona situació econòmica, i fins i tot les seves excel·lents collites de cereals van definir el nom del lloc, ja que Montgarri significa “muntanya de blat” en èuscar.

Això no obstant, a aquelles alçàries els hiverns comportaven nombroses dificultats. La fam, el fred i els probleme sd’accés feien molt difícil la vida al lloc.

Hi havia temporades, fins i tot, que els habitants no podien a penes sortir de les seves cases durant tot el dia i, si ho feien, es veien obligats a cavar túnels a la neu, que a vegades arribava als dos o tres metres d’altura, per poder desplaçar-se d’una borda a l’altra o, simplement, per donar menjar als animals.

Amb el pas dels temps, les circumstàncies van anar canviant. A mitjan del segle XX el túnel de Vielha va ser obert, i el camí de la Bonaigua es va modernitzar.

A partir d’aleshores, lentament, Montgarri va anar deixant de ser utilitzat com a pas imprescindible de muntanya, i el poble va començar a ser abandonat.

Viure aïllat, a aquelles alçàries, va esdevenir una utopia irrealitzable.

El darrer habitant va deixar el poble el 1962, amb la seva marxa va arribar el final d’una època d’activitat social a la zona, però al seu torn se n’iniciava una de nova: la de la llegenda. El poble es va transformar aleshores en un racó mític, aïllat en la distància, un racó amb unes característiques de soledat i assossec que atreuen, avui dia, molts viatgers.

Es comença a l’aparcament del Pla de Beret (1.850m), a l’esquerra d’una nau gran, en direcció nord-est.

De seguida es troba un indicador de GP. La pista que s’albira una mica més endavant, ben definida, transcorre còmodament entre zones de pastura i s’endinsa després al bosc.

Es passen per diversos torrents i al costat de la Cabana de Parròs, i després de creuar l’Arriu Horcalh s’arriba a la bòrda Es de Cabau.

Aquí el camí s’estreny una mica però en poc temps s’arriba al refugi i al Santuari de Montgarri on podem menjar, allotjar-nos o prendre una xocolata calenta. Es passa el pont i es continua fins a les cases en runes de l’antic poble, que va anar queant deshabitat per la seva inaccessibilitat i per les dures condicions climàtiques.

La imatge de la Verge de Montgarri va ser descoberta per un pastor que, veient cada dia com un dels seus bous s’agenollava al mateix lloc, va procedir a investigar. La seva sorpresa va ser el descobriment de la imatge, que va ser nomenada patrona dels pastors i a la qual van aixecar una capella. Posteriorment el Santuari.

L’itinerari s’uneix amb la pista que puja des d’Alòs d’Isil. S’agafa a la dreta i, una mica més endavant, en un aparcament s’indica l’entrada al Santuari per aquest vessant.

Es continua pujant progressivament pels pendents boscosos fins al Pla de Beret.

Variant de la ruta

El retorn el podem fer pel mateix camí (trigarem unes 3h 30′) de l’anada o per la pista (és una ruta circular i el temps total seria d’unes 4h). Des del santurari, sense haver d’anar més llun, trobarem a l’altra banda del pont un sender pendent i esglaonat que ens puja fins a la pista. L’única objecció que posem a l’opció de tornar per la pista és que, si fem la ruta a l’hivern, ens creuarem constantment amb motor de neu i trineus arrossegats per gossos que fan el recorregut entre el Pla de Beret i Montgarri. Si bé els trineus tenen el seu encant, és difícil opinar el mateix de les motos.

Facilitats
Ruta familiar Primavera Estiu Tardor Hivern Fàcil Trekking Vehicle tot terreny Trail
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email