Background Image

El Pla de Beret és un ample altiplà a 1.860m de muntanya al que s’hi accedeix per una pista asfaltada de sis quilòmetres de longitud que remunta, en una ziga-zaga abrupta, el vessant de la muntanya.

Sortint de Vielha cal agafar la carretera C-28 en direcció al port de la Bonaigua. Després de Tredòs, el camí va ascendint i les corbes es tornen més tancades. Tot just arribar a Vaquèira apareix un desviament cap a l’esquerra que puja fins al Pla de Beret, o Plan de Beret.

Nombroses llegendes del Pla de Beret ubiquen aquí el lloc de trobada de les bruixes i les fetilleres de la comarca en l’època medieval, o la llegenda de Les Tres Monedes. Els sàbats de Plan de Beret eren coneguts a gairebé totes les valls dels voltants.

A l’entrada ens rep la Pèira deth Uelh deth Garona, un menir neol·lític antropomorf de 190m d’altura. Aquest senyala el lloc on neixen dos rius: la Garona, que descendeix cap al nordoest per les vessants del massís de Beret, i el Noguera Pallaresa, que des de l’Hont dera Noguereta s’encamina direcció sudest cap al Pallars Sobirà.

Des de les fonts de la Garona fins la Cabana des Gavatxos, el Pla de Beret mesura no menys de 4km de longitud. A l’hivern, la plana dorm sota la neu i acull nombrosos esquiadors. A l’estiu, els trànsits es corresponen a milers de caps de bestiar, sobretot de cavalls i vaques, que pugen a beneficiar-se de les pastures de l’alta muntanya.

La riquesa arqueològica del lloc, generós en monuments megal·lítics, constitueix un altre dels seus atractius i testimonia l’antiguetat dels seus usos pastorils.

Des d’allí poden dirigir-nos cap a la depressió glaciar de l’Era Val de Ruda, camí del circ de Saboredo, on la muntanya mostra la seva bellesa més salvatge.

A l’aparcament d’Orri en el Pla de Beret s’hi troba l’inici del caminet dels llacs de Becivèr i Rosari de Becivèr, amb excel·lents vistes de les grans crestes pirinenques.

Testimonis megalítics

El Pla de Beret és una plana oberta al cel, un espai franc que s’estén a 1.850 metres d’altitud com una immensa olla continguda entre els cims de les muntanyes.

Als llarg dels segles, Plan de Beret va ser el pas obligat per comunicar Aran amb la comarca del Pallars Sobirà. Per allà s’aventuraven els caminants cap a un o altre costat dels Pirineus i arribaven els antics pastors buscant les millors herbes per a les seves ovelles.

Tanmateix, la història d’aquest lloc es remunta a èpoques molt més remotes, de fet, han estat trobats aquí vestigis humans de l’Edat del Bronzel, restes megalítiques que testimonien l’existència de la presència humana al lloc des de fa milers d’anys.

El menhir de la Pèira Arruja n’és un dels exemples més interessants: emplaçat sobre  un petit altiplà un tant misteriós, sembla indicar el naixement de la Noguera Pallaresa. Es tracta d’una pedra que fa el gest d’apuntar cap amunt amb el seu vèrtex natural de gairebé dos metres d’altura, com si fos un dit de roca que assenyala el cel d’ençà de temps immemorials.

A prop d’aquí, l’anomenada Pèira deth Uelh deth Garona és una altra peça important des del punt de vista arqueològic, pel que sembla, marca l’exsitència d’antics centres funenaris que poden haver estat utilitzats també durant l’Edat del Bronze.

Podeu obtenir més informació i un itinerari sobre la riquesa arqueològica del Pla de Beret fent clic en aquest enllaç: Menhirs al Pla de Beret.

Dues geografies

En l’actualitat, durant la primavera i l’estiu, el Plan de Beret és un punt de partida per a les innombrables excursions que es poden fer a través dels vessants i les valls properes.

Allà, per exemple, s’inicien els senders que duen cap a la vall de Parros i cap al Tuc de Pèdescaus. El lloc, ubicat gairebé en el límit de Naut Aran al cor del terçon de Pujòlo, és una immensa planura de color verd intens on pasturen cavalls i alguns caps de bestiar, propietat dels pocs ramaders locals que encara mantenen vigent aquesta ctivitat tradicional.

Els prats s’omplen de flors grogues i de petits cursos d’aigua que llisquen amb suavitat pel territori.

Muntanya amunt comencen els boscos de pi negre. Però a les èpoque sde fred, hi ha uns altres colors. La neu cobreix la pràctica totalitat del territori i el pla es transforma completament en una pista esquiable, apta per a tots els gustos i necessitats dels esportistes.

Tot i que és un dels destins més coneguts de l’esquí de fons, fa uns anys que s’ha acabat de construir el telecadira i la resta d’infraestructures necessàries per practicar-hi també l’esquí alpí. Les caminades amb raquetes de neu cap a les muntanyes properes i les travessies en trineus tirats per gossos són, així mateix, altres possibilitats que brinda el lloc.

Blanc sobre verd

Plan de Beret és un punt de canvi de diversos vessants fluvials, on es troba la capçalera de la Noguera Pallaresa, que davalla per Montgarri entre densos boscos de pi negre, creua Esterri d’Àneu i continua cap al sud fins que troba el riu Segre, el qual porta les seves aigües a l’Ebre i, finalment, al mar Mediterrani.

Però és allà també on neixen els primers rierols que se sumen al cabal de la Garona, les aigües dels quals, unides al gran riu de la Val d’Aran, corren al llarg de 48 quilòmetres fins creuar la frontera amb França i desembocar, més tard, a l’oceà Atlàntic.

Tot plegat ve a dir que des d’aquesta plana s’obren dues geografies absolutament diverses, dues naturaleses de característiques molt diferents unides per un mateix origen, dues vessants amb faunes i climes que, amb la seva diversitat, enriqueixen el patrimoni natural d’aquest sector del continent.

Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email