Background Image

Ruta dels llacs del Circ de Colomèrs

Ruta del Circ de Colomers, Lleida
Especificacions
Dificultat:dificil Recorregut:8km o 14km Durada:3.5h o 6.5h Tipus de recorregut:Circular
El lacustre Circ de Colomèrs és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs “entanhs“. De lenta però eficaç erosió del gel de les èpoques glacials ha deixat com a llegat un paisatge incomparable.

Els llacs glacials es van formar en retirar-se la neu de les grans capçaleres denominades “circ glacial”, deixant cubetes escavades per l’erosió del gel i ocupades actualment pels llacs. Les pedres errants, en aquesta zona, són grans blocs de granit col·locats en llocs aïllats que foren transportats per la glacera.

La genciana (genciana acaulis), de color blau violaci, és una planta que estén les seves arrels sota terra i d’una mateixa planta surten flors molt escampades, encara que la primera triga 12 anys en brollar. Una altra planta pròpia d’aquest indret és l’acònit (aconitum napelus), una de les més tòxiques que es coneixen, mortal fins i tot en petites dosis. S’emprava com a calmant amb cataplasmes per a la gota i el reuma.

L’accés al refugi de Colomèrs ja premia l’esforç. L’entorn és un paratge d’alta muntanya amb cims alts i escarpats que ronden els 3.000m d’altitud, com la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera.

Es proposen dues rutes circulars, una que transcorre pels llacs més pròxims a l’entrada al Circ de Colomèrs, enllaçant 8 llacs totalment diferents, i l’altra, també circular, que agrupa uns 50 llacs amb vistes espectaculars.

Itinerari comú

Des de Salardú seguim en cotxe les indicacions per arribar als Banhs de Tredós, deixant la C-28 a través d’una pista asfaltada, la carretera d’Aiguamòix, d’uns 8km. Cal tenir en compte que en època d’hivern cal deixar-lo al poble ja que no està permès pujar-hi.

Allí s’hi troba, també, un punt d’informació on poden adquirir-se tiquets de taxi públic per a pujar directament a la zona propera al refugi. Nosaltres hem optat per agafar el taxi i estalviar-nos un bon tram caminant amb unes vistes i paisatge bonic, però que no destaca i que, realment, no aporta res d’especial.

Molt proper a aquest punt s’hi troba el balneari dels Bahns de Tredòs, els més alts d’Europa.

La pista que comentem ascendeix al llarg de la vall fluvial, però també hi ha un sender bonic que ascendeix molt suaument paral·lel en tot moment al llit del riu amb prats subalpins i boscos de pi negre (pinus uncinata) i pi roig (pinus sylvestris) sempre a la vora d’un idíl·líc riuet.

Si decidim no agafar el taxi i fer l’ascens caminant, des de la parada de taxis de la Montanheta, a l’aparcament dels Banhs de Tredós, un rètol indica un sender que puja irregular i suau. Primer trobarem el Pont trencat (a 1.827m, al cap d’una mitja hora). Passada una mica més d’una hora trobem el Pletiu dera Montanheta (a 1.857m). Uns quinze minutes després arribem a Planhòles dera Lòssa (a 2.045m) i veiem un primer llac: l’Estanh dera Lòssa. Un cop s’arriba al riu, on s’hi troba un rètol, sense creuar-lo, es pren el sender de la dreta cap al Refugi de Colomèrs.

La pujada caminant requereix d’unes 2 hores de pujada, mentre amb el taxi (4 Euros/persona, inici del servei a les 9h) poc més de 20 minuts.

Des de les Planhòles dera Lòssa, a uns 2.045m triguem uns 30 minuts fins arribar a l’Estanh Major de Colomèrs, a través d’una zona amb vegetació arbustiva i creuant unes passarel·les de tronc que ens permeten travessar la zona entollada. Creuem després un pont de fusta sobre l’arriu d’Aiguamòg i prenem el trencall dret, tal i com es troba marcat, ascendint suaument fins a la presa del Lac Major de Colomèrs. Es tracta d’un sender evident i fressat pel pas de tants excursionistes, ja que aquesta zona és una de les més concorregudes i assequibles de la Val d’Aran, però de gran bellesa i perspectiva alpina.

Davant nostre s’obre, als peus d’aquest llac, el Circ de Colomèrs, un conjunt d’altes i abruptes muntanyes on destaquen la Creu de Colomèrs (2.896m), el Gran Tuc de Colomèrs (2.993m) o el Tuc de Ratèra (2.840m). El massís muntanyós es troba disposat formant un cercle, al bell mig del qual hi ha una cinquantena de llacs o estanhs, una xifra que balla molt segons la referència consultada.

Totes les espectaculars vistes que tenim davant nostre són un testimoni de l’acció destructiva i erosiva de les últimes glaceres quaternàries, que fa uns 50.000 anys cobrien aquestes muntanyes i les impregnaren del seu valuosíssim caràcter geològic. La fortíssima pressió que les grans masses de gel exerciren sobre el terreny foradaren i arrossegaren gran quantitat de roques, generant uns forats o cubetes que restaren al descobert amb la retirada dels glacials, omplint-se de la mateixa aigua procedent del desgel.

Creuem la presa i voregem el llac fins al Refugi de Colomèrs (el vell, tancat i substituït el 2008). Passat el refugi arribem al Refugi Vielh de Colomèrs (a 2.135m, que paradoxalment era el refugi inicial i ara és el nou, per això, en algunes referències podem trobar que el refugi nou se l’anomena vell) on podrem descansar amb bones vistes al llac i prendre un bon cafè (a preu d’or).

Seguim fins trobar-nos amb un trencall des del que podem pujar al Port de la Ratèra cap al Refugi de la Restanca (GR11), però seguim les indicacions dels dos circuits dels llacs (groc i vermell).

Seguim el camí ascendint per la cubeta glacial per un pas estret i relliscós quan plou fins arribar a l’Estanh Mòrt, a 2.210m, d’aigües transparents que reflecteixen les costes que l’envolten, plàcid i lluent… les que condueixen al Port de Caldes, GR11.18 que forma part de la Ruta Carros de Foc, el Tuc deth Pòrt, el Tuc Nord de Travessani, el Tuc de Lhuçà i les Agulles de Colomèrs… i el voregem per l’esquerra.

Després de pujar una mica més trobem un segon trencall: aquí podem triar fer el circuit curt, senyalitzat amb unes marques grogues i d’unes 2h de durada o el llarg, amb unes marques vermelles de 4-5h.

Tots dos circuits estan perfectament senyalitzats. A més de l’Estanh Major de Colomèrs, que s’estén als peus del refugi, el circuit curt ens permet conèixer l’Estanh Mòrt, el de Garguilhs de Jos, el de Cabidornats i el Long. Amb el recorregut llarg s’amplia de manera substancial el nombre de llacs i en visitem alguns de tan destacats com el del Port de Colomèrs, el Pòdo o l’Obago. El punt més alt del circuit llarg és el Còth de Pòdo a 2.607m.

Circuit llarg

Les marques vermelles són les que ens menen.

Als pocs minuts, després de guanyar uns 100m ja arribem al Lac des Cabidornats, a 2.315m. A partir d’aquest punt el terreny es fa més pla i podem gaudir dels diversos llacs de mida menor, com els Estanyets deth Pòrt (2.375m), rierols i l’àmplia vista del Circ.

Després de passar pel Llac del Port de Colomèrs, situat a 2.420m, comencem a guanyar alçada ràpidament. Aquí són freqüents les plaques de neu tot i què, a l’agost, no n’hem vist cap. Pugem fins arribar a l’Estahn Gelat, a 2.590m, que acostuma a estar gelat al juliol, sempre vigilat per l’imponent i pròxim Tuc de Pòdo de 2.729m. Estem al peu de majestuoses i escarpades muntanyes que culminen el Circ, la Creu de Colomèrs, el Pic Oriental, el Tuc Blanc i el gegant Gran Tuc de Colomèrs.

A partir d’aquest punt, el Coth de Pòdo (2.600m) comencem a descendir amb cura per una canal pedregosa però còmoda, esquivant alguna congesta que pot dificultar la baixada i arribant sense dificultats sobre l’Estanh de Pòdo, a 2.450m, amb el Tuc de Ratèra com a fons i on a l’estiu no hi acostuma a haver neu. En aquest punt cal que girem la vista enrera… és preciós! Seguim la caminada fins al Llac Obago (2.235m), un dels més característics i grans del circ, força concorregut… de bestiar, on ens aturem per dinar. Després retrobem el GR11. El recorregut a partir d’aquí és més relaxat i en petit descens continu i amb parts de plana.

Continuem perdent alçada pel sender marcat amb la marca de color vermell cap al Lac Redon (2.175m) i el Lac Long (2.175m) que en ser tan llarg, en un inici, no es divisa el moment més enllà d’una petita part, pel que és necessari vorejar-lo fins tenir una bona panoràmica. Acostuma a haver-hi gent remullant-s’hi. Seguim vorejant el llac ascendint per una vaguada herbosa on aflora el granit conduint-nos al Coret deth Clòto.

El sender aquí descendeix per l’altra vessant a través d’una vaguada fins conduir-nos a la presa del Lac Major de Colomèrs, però ens desviem per desfer el camí realitzat de pujada per dirigir-nos a l’aparcament del Cròtze de Colomèrs, on en ha deixat el taxi.

Circuit curt

Les marques grogues són les que ens menen.

Se segueixen les grogues a l’esquerra, que porten a l’Estanh donis Garguilhs de Jos.

S’envolta i es creua el desguàs. El sender puja, baixa, es travessa un altre torrent i a seguim per l’esquerra, sota d’un avenc queda una zona d’aigües embassades.

Es baixa a una petita conca, i es remuta un petit coll que dóna accés a l’Estanh donis Cabidornats.

Es continua a l’esquerra fins i a l’inici de l’Estanh Long i es gira després a l’esquerra pel GR que porta al coll o Còth de Clòto, on es divisa l’Estanh Còth de Baish.

Passat el coll es descendeix fins que es bifurca i es continua pel sender de la dreta fins que conflueix amb el primer encreuament, al costat de riu.

Es refà la part final del camí fins al punt d’inici.

Baixada comuna

La baixada als Banhs de Tredòs es pot fer amb un taxi o bé caminant (la baixada dura 1.5h aproximadament). El temps total invertit en la ruta des del punt on ens deixa el taxi a Cròtze de Colomèrs varia molt de les parades per contemplar el paisatge, fer fotografies i aturades per menjar. Pot fer-se el tram llarg en 6h per recórrer els 13km (dels 22km que figuren en algunes guies, 9km dels quals els hem fet amb taxi).

Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de les rutes més boniques i conegudes de la Val d’Aran i de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes, i té l’avantatja que és accessible per a excursionistes de tots els nivells, sobretot si se segueix el circuit curt.

Per a baixar-vos els fitxers cal que us hagueu registrat en el portal - Para descargar ficheros tienes que haberte registrado en el portal

Facilitats
Primavera Estiu Tardor Moderada Difícil Trekking
2 Opinions
  • "Una ruta imprescindible"

    Tan la ruta curta com la llarga són imprescindibles, les he fet vàries vegades tan a l’estiu, com a la tardor i continuen tenint un encant especial i nous racons per contemplar… recordeu que a l’estiu cal pujar a partir de finals de juliol si no teniu “experiència” amb la neu 🙂

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Ruta del Circ de Colomers, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email