Background Image
Plaça Oera Glèisa, Vielha, Lleida
Especificacions
Segles:XIII-XV i XVIII Estil arquitectònic:Romànic, Gòtic i Renaixentista

L’església de Sant Miquèu de Vielha fou construïda amb un romanic tardà que ja anuncia les línies del gòtic. Estava edificada junt a l’antic castell medieval del que no en queda cap resta.

La primera cosa que crida l’atenció del visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu de Vielha és la imponent torre campanar (segle XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex; observem la mateixa resolució arquitectònica a l’església de Sant Martin de Gausac, d’aspecte fortificat.

 

 

La torre fou construïda l’any 1506 pel rei Ferran el Catòlic, desenvolupava funcions de campanar, però en estar dins del recinte fortificat del castell, també fou dissenyada com a torre de defensa i torre de l’homenatge.

La torre té planta quadrada, que es converteix en octogonal en superar l’alçada del temple. En els últims pisos és on trobem les finestres.

Originàriament es construïren dues finestres geminades de mig punt a cada costat del pis més elevat, però aquestes es mutil·laren i modificaren en segles posteriors per a poder col·locar unes noves campanes.

La portalada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques (trobem el mateix referent a la portalada de l’església de Sant Estèue de Betrén); s’estructura a partir de cinc arcs en degradació en els qual s’escenifiquen diferents passatges bíblics, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics.

Abans d’entrar a l’església, prestarem atenció a l’antic timpà que decorava la portalada original romànica i que actualment es conserva encastat al mur de ponent vora la porta d’entrada; hi veurem la típica representació de Crist Crucificat romànic, vestit amb túnica fins als genolls, en posició frontal i plana.

Una vegada dintre l’edifici religiós, hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII.

L’església té una única nau amb capelles laterals, que respòn a diferents etapes. Els tres trams més propers a la façana oest són del segle XII. Estan coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals. El tram previ al presbiteri correspòn al segle XV i el creuer i la capçalera foren construïts el 1730.

 

 

En el timpà hi ha representat Sant Miquel a qui està dedicat el temple, i al seu costat dues imatges de Crist: a l’esquerra el trobem flagel·lat i rodejat de soldats i a l’altre curant un malalt.

Al fons de la nau, sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha.

 

 

Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller d’Erill la Vall, i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.

El Crist de Mijaran pertanyia a l’antiga veïna, l’església de Santa Maria de Mijaran, avui en runes i de la que fou traslladat al 1936 després que fou destruït el temple durant la Guerra Civil.

Formava part del conjunt escultòric similar sl que podem trobar ala Vall de Boí.

Només ha arribat una part d’aquesta magnífica talla policromada del segle XII, es creu que assolia els dos metres d’alçada, sent molt interessants els traços del cabell i la barba, amb trenes tallades en ziga-zaga i espirals.

Facilitats
Accessible Gratuït
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Plaça Oera Glèisa, Vielha, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email