Background Image
Especificacions
Segles:XV-XVI Estil arquitectònic:Romànic, Gòtic i Renaixentista
Santa Maria d'Arties

L’església de Santa Maria d’Arties representa un dels estendards de l’arquitectura romànica aranesa. L’edifici és de planta basilical de tres naus, encapçalades originàriament per tres absis dels quals avui només es conserven els laterals. La nau central és de volta de canó que, a causa de patologies estructurals, aquesta volta sofria un procés d’obertura que encara s’evidencia en els desploms de les pilastres; la intervenció que s’hi féu l’any 1999 ha solucionat aquestes disfuncions.

 

 

Conserva dues portalades d’accés: una al mur de migdia i una altra mirant al nord. La portalada que s’obre a la façana nord, exempta del timpà, presenta sis arcs de mig punt adovellats en degradació, amb motius decoratius com l’escacat i els botons semiesfèrics. La porta que mira al sud, que comunica amb el cementiri, és configurada a partir de tres arcs de mig punt en degradació.

A l’extrem de ponent hi ha un campanar de cinc pisos amb coberta piramidal; estilísticament, la seva adscripció alterna els àmbits romànic i gòtic, cosa que fa pensar en els segle XIII i XIV com a possible època d’execució.

El senyal de l’època gòtica a Santa Maria d’Arties va quedar magistralment exposat a les pintures murals del sostre del presbiteri i en l’execució d’un retaule recentment restaurat pel Servei de Conservació de Béns Mobles de Sant Cugat. El retaule, originari del segle XV, representa diferents escenes bíbliques de la Verge Maria i és una obra mestra de la pintura gòtica.

 

El Judici Final segons l’Aran

L’església de Santa Maria d’Arties és un dels emblemes del romànic aranès. Tanmateix conté sobre el sostre del presbiteri una sèrie de pintures murals gòtiques que són considerades com les més importants de la seva època al Piriney.

Es tracta d’un conjunt d’obres executades cap a l’any 1580 i que representen, en imatges plenes de refinats detalls, el dia del Judifici Final.

D’una manera o altra, l’objectiu era alliçonar, donar als fidels algunes certeses sobre els camins possibles per a la salvació de l’ànima segons si s’atenien o no als manements del cristianisme: en una banda hi havia els salvats, a l’altra els condemnats i, al mig, una infinitat de personatges transitant pels límits del dubte.

El Judici Final ha estat una de les al·legories més ben representades per la pintura gòtica: de fet, durant aquest període, el capítol final de l’Apocalipsi va ser intepretat amb un gran detallisme i una gran lucidesa.

Cal recordar que, a diferènci ade la pintura romànica (que, en general, és més solemne i hieràtica), el gòtic s’ha caracteritzat sempre per la gran intensistat amb què transmet l’estat emocional dels seus personatges.

Als frescos del presbiteri de l’església de Santa Maria d’Arties, aquesta emotivitat profunda dels protagonistes és una realitat aclaparadora. Són treballs finalitzats l’any 1580 per un mestre o un taller anònim, i constitueixen un dels millors exemples de l’art sacre a l’Aran.

Per imaginar la força compositiva d’aquestes pintures és interessant pensar en dos grans pintors: Jan Bruegel (1568-1625) i l’holandès Hieronymus Van Aecken, més conegut com el Bosco (1460-1516), dos mestres que han esdevingut referents de l’art medieval tardà.

El jardí de les delícies, per exemple, pintat entre 1503 i 1505 pel Bosco, és una de les obres més representatives de les que estan vinculades a la idea del Judici Final.

En aspectes molt generals, aquesta obra té alguns punts en comú, pel que fa al contingut, amb les de l’església d’Arties.

En diverses ocasions, la pintura i l’escultura han funcionat com a vehicles d’allò que no es pot dir, d’allò que està prohibit, com la sàtira i la ironia en els àmbits religiosos, i altres vegades s’han constituït com a imatges que han tractat d’instruir o adoctrinar el poble.

Les obres que representen el Judici Final es troben generalment a mig camí entre les dues instàncies. Han estat sempre treballs que han permès plasmar a l’artista els somnis i les perversions, els desitjos i les frustracions de la seva realitat històrica sense veure’s llastrats per la menor contradicció, senzillament, perquè l’artista hi pointava l’últim instant de l’existència el temps en què tot, absolutament tot, estava paradoxalment, condemnat i permès alhora. Així, en aquelles obres, verges, guerrers, bisbes i pagesos són víctimes de la inventiva dels pintors a l’hora de dissenyar càstigs i salvacions.

Als frescos d’Arties, alguns personatges són devorats per un immens drac d’ulls injectats en sang, i d’altres cuinats en calderes a foc lent mentre semblen cridar entre gestos desesperats.

Un dels aspectes més interessants d’aquest tipus de pintures és que gairebé sempre es poden fer petits itineraris visuals a través dels diferents episodis que formen el conjunt de l’obra. Així, a mesura que els anem observant, hi descobrim nou sdetalls i noves circumstàncies.

Hi ha, per exemple, altre sdracs amb formes humanes atiant el foc dels inculpats o anunciant, amb banyes ben llargues, el principi del final. Hi ha també àngels del Bé i del Mal revelant, amb les seves set trompetes, l’arribada de la Foscor al món.

La idea de l’Apocalipsi és deguda a sant Joan, en una època en què el catolicisme estava sent víctima de persecucions.

El tema possiblement es va desenvolupar i escriure l’any 95, en temps de Domicià, l’emperador romà que va obligar els seus súbdits a adorar-lo com un déu.

Una església emblemàtica

L’Església de Santa Maria d’Arties és un dels emblemes del romànic aranès.

És una construcció que arquitectònicament sembla seguir amb fidelitat les bases dicatdes en el segle XII. Així, la planta basilical és de tres naus, que en aquell moment estaven encapálades per tres absis, dels quals, actualment, sols se’n conserven els laterals.

La nau central és de volta de canó i està sostinguda per contraforts gruixuts. Hi ha dues portes d’accés. La principal és la que mira al nord i està decorada amb sis sarcs de mig punt, dovelles en degradació i l’escacat tradicional. La porta sud s’obre directament al cementiri.

En un dels extrems s’aixeca el campanar, que segurament va ser edificat en el període de transició entre el romànic i el gòtic. Té cinc pisos i la coberta té una forma piramidal.

A més de les pintures murals que representen el moment del Judici Final, sobre el sostre del presbiteri hi ha uns altres dos fragments que reprodueixen els passatges bíblics coneguts com la Glòria i la Resurrecció dels morts. En una columna hi ha una figura molt ben treballada que representa sant Antoni Abat amb un dimoni al cap, i que simbolitza les templtacions que va sofrir al desert.

Així mateix, en una de les parets laterals hi ha un retaule, original del segle XV, on es poden observar diverses escenes bíbliques de la vida de la Verge Maria, una obra mestra de la pintura gòtica que ha estat recentment restaurada.

Facilitats
Accessible Gratuït
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email