Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs

Santa Maria, Tredós, Lleida
Especificacions
Segles:XI i XIII Estil arquitectònic:Romànic

En certa manera, recórrer les esglésies d’Aran és com anar obrint les portes del passat. Per entrar a la majoria de temples cal fer servir unes claus d’unes dimensions sorprenents, gairebé vint-i-cinc centrímetres de llarh, de ferro i exquisidament decordades. Així, no és tan difícil sentir-se un sant Pere aranès si es visiten diversos santuaris en un dia.

La immensa porta de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran, a Tredòs, és especialment interessant, per obrir-la calen dues d’aquestes claus que, en conjunt, sumen gairebé mig metre de longitud, són pesades, de metall forjat i absolutament encantadores.

L’església és, en certa manera, la porta de sortida de la Val d’Aran, la darrera abans de creuar el port de la Nonaigua, i va ser tot just aquesta ubicació la que la va fer albergar un complex hospitalari que durant l’Edat Mitjana funcionava com a centre d’acollida per als viatgers que s’aventuraven a creuar el pas durant l’hivern.

La configuració arquitectònica de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs respon al cànon de l’arquitectura romànica, és a dir, edifici de planta basilical de tres naus de volta de canó encapçalat per tres absis; arran de l’última restauració del temple, se n’han posat de manifest les diferents etapes constructives.

De fet, s’intueixen com a mínim dos ensorraments de la coberta. Un altre detall que evidencia aquesta successió de col·lapses estructurals és el reaprofitament continu de materials constructius que es pot observar en certs àmbits com poden ser el de les finestres, portalada i absis.

L’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs té dues característiques insòlites respecte a la resta del patrimoni eclesiàstic de la Val d’Aran: la presència d’una cripta sota l’altar i l’emplaçament de la torre del campanar apartada del cos de l’edifici religiós.

La cripta consta de dos espais: un de rectangular i un altre de semicircular, separats per un arc de mig punt adovellat. Quant al campanar, encara conserva l’arrencada del que possiblement era el campanar original romànic. La resta del cos de l‘edifici pertany a afegits d’èpoques posteriors.

Altres aspectes que cal destacar són els fragments de marbre que hi ha a diferents punts de l’església. En algunes finestres i sòcols es distingeixen parts d’aquesta pedra blanca i brillant, que procedeixen probablement de les pedreres de la veïna localitat francesa de Saint-Béat.

El crismó que ocupa la part superior de la portada és un dels elements que testimonien l’antiguitat de l’església. Segons els experts, és el més vell de la diòcesi de Comminges, tot i que segurament es tracta d’un component reutilitzat que provenia d’una altra edificació.

L’aspecte més cridaner per la majoria dels visitants és, sens dubte, l’existència d’una insòlita cripta a la part inferior de l’altar. Es tracta d’un racó on hi ha dos espais subterranis, units per una petita escala de pedra que sembla enfonsar-se i separats, al seu torn, per un arc de mig punt adovellat. Un d’aquests espais té forma rectangular i l’altre és visiblement semicircular. A l’interior es percep un silenci absolut, una sensació com de trobar-se a l’interior d’un gran sarcòfag, i en una de les cantonades es pot veure una singular pilar baptismal molt antiga, d’origen desconegut i amb una estranya forma de peix. En aquest sentit, convé recordar que les criptes acostumen a tenir un origen paleocristià. La cripta de Sant Maria de Tredòs potser va pertànyer a un edifici molt anterior a la mateixa església.

L’emplaçament de la torre campanar, a part del cos principal de l’edifici religiós, és un altre aspecte destacable i interessant d’aquest temple. És possible que l’arrencada pertanyi a l’edifici original, del període romànic; això no obstant, la resta del cos de la construcció està format, sens dubte, per parts afegides en èpoques posteriors.

Citar, per últim, que l’església de Cap d’Aran disposava d’unes pintures murals romàniques que s’atribuïen al cercle del Mestre de Pedret, en el transcurs dels segles XI i XII. Aquestes pintures van ser arrencades i transportades fora de la Val d’Aran; actualment, es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.

A conseqüència de la restauració de l’any 2004 es pot apreciar en el seu interior un conjunt pictòric del segle XVI. En aquest hi podem veure motius decoratius com representacions de Sants i Santes del devocionari aranès.

En la part exterior, els absis s’aprecien l’estructura llombarda de l’època, amb arcs cecs i esenes.

La porta principal està construïda amb tres arquivoltes que descansen sobre columnes amb capitells, un d’ells decorat amb dos petits caps, i l’altre igual que el que es troba a l’església de Guils.

Antigament Tredòs era l’última població de la Val ‘Daran abans de continuar el trajecte cap al Port de la Bonaigua. Això provocà que l’església del Cap d’Aran es convertís en un punt estratègic que oferia allotjament als viatgers, a més de ser seu de reunions del Conselh Generau d’Aran.

El primer retaule català

Moble trobat a Santa Maria de Cap d'AranLa missió arqueològica organitzada al 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans, amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Gudiol al capdavant, realitzà, al seu pas per la localitat d’Erill la Vall, un descobriment sorprenent: arrinconades i en desús aparegueren set enormes figures articulades de fusta pertanyents a un descendiment del segle XII que ha acabat sent un dels conjunts escultòrics medievals més importants d’Europa.

Un segle després, les parròquies del Pirineu lleidatà segueixen proporcionant sorpreses. La darrera, un retaule tabernacle únic en el panorama artístic català que es localitzà de forma inesperada al gener de 2014 i que s’ha identificat després d’un procés laboriós d’investigació.

Front la quantitat de brutícia i objectes acumulats en els antics graners on es desava el blat del delme de Santa Maria de Cap d’Aran, responsables del patrimoni de la vall, el rector i els veïns organitzaren una jornada per netejar-los.

La sorpresa fou quan aparegueren diversos elements d’interès històric i artístic. Sobretot, un plafó rectangular de fusta de grans dimensiona que, tot i la porqueria que el cobria, semblava conservar la policromia. “La peça no ha parat de donar sorpreses“, explica Maria José Gràcia, de l’empresa TdART, que l’ha restaurat sota la direcció tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. “Localitzar-la, comprovar que conservava més i millor policromia del que es pensava i, finalment, comprovar que no era un baldaquí com es pensava, sinó una cosa millor“, segueix.

En efecte. Un cop es decidí intervindre i desmuntar el plafó, Elisa Ros, responsable de patrimoni de la Val d’Aran, la restauradora Gràcia i Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, tingueren clar que els 21 fragments resultants formaven part d’un moble inèdit i únic en la història de l’art català: un retaule tabernacle gòtic que es construí a finals del XII o inicis del XIV per a presentar algunes de les figures religioses que es veneraven a l’església. Un moble que constitueix un eslabó en la cadena que passa dels frontals de l’altar als retaules tal i com els coneixem.

Retaule Català Santa Maria de Cap d'Aran a Tredòs

Els fragments que s’utilitzaren per a crear el baldaquí factici per cobrir la pila baptismal, possiblement en el segle XVII o XVIII, són la taula del fons i un dels laterals, a més de varies cresteries que van aplacades en els taulers.

Faltaria l’altre lateral i les dues portes que el tancaven, al voltant d’un 50% calculen els especialistes, d’aquesta espècie d’armari que s’obriria totalment per a mostrar les figuren de l’interior. Tancat mesurava entre 170 i 180 centímetres d’alt per quasi 50 d’ample, ja que les taules estan lleugerament retallades.

És un model molt extès per Europa, fins i tot en països tan llunyans com Noruega i Suència, on s’han localitzat 400 exemplars; també a l’Aragó i Castella però a Catalunya és el primer documentat“, explica Velasco, autèntic caçador de retaules, que ha localitzat ja vàries obres gòtiques de les que no se’n tenien notícia, com el de Peralta de la Sal, al 2013. Velasco firma junt a Ros i Gràcia un article en la revista Lambard. Estudis d’art medieval on en detallen la seva tasca.

Però els investigadors han tingut una última sorpresa: l’escultura central del retaule no s’ha perdut, sinó que es conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des del 1932, on ingressà amb la col·lecció Plandiura. “És un Sant Diàcon; una de la vintena d’obres de la Val d’Aran que es coneixen de l’anomenat ‘Taller de Comenge’, en fase d’estudi; unes obres de bulto rodó per davant i planes per darrera per anar adosades a un moble, que es buidaven en la seva part interior“.

La forma de buidat de l’escultura del MNAC, força més allargada que en la majoria de peces, coincideix, en form ai mida, amb la silueta dibuixada en el retaule. També les decoracions de les dues peces i la seva cronologia: l’any 1300. “Localitzar aquest primer retaule permet saber que el taller de Comenge també creava els mobles per presentar figures“, puntualitza Ros.

I ara què? Els especialistes treballen amb la idea d’exposar les peces a la pròpia església de Santa Maria de Cap d’Aran. “És arriscat i per això estem estudiant com presentar-les, però està clar que hem de retornar l’aspecte original i explicar com funcionava el moble, per a que tothom ho entengui“, expliquen. Per això contemplen la possibilitat d’utilitzar materials neutres per deixar clar què s’ha reintegrat i què és original. El que no han decidit és si demanaran les escultures al MNAC. “De forma definitiva no, perquè és inviable, però per l’exposició que es farà per presentar-lo, segurament sí”, remarca Gràcia, que assegura que mai s’havia enfrentat a una obra tan sorprenent com aquesta que ha permès treballar de forma interdisciplinària, sumant esforços.

Facilitats
Accessible Gratuït
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Santa Maria, Tredós, Lleida

Obtingues indicacions
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email