Background Image
Vielha, Lleida
Error: Cannot retrive photos from Instagram
En la llengua d’Oc Vielha significa “La Vella“, igual que en l’aquità, més antic, Vetula. Durant l’Edat Mitja adquirí protagonisme econòmic donada la seva condició de creuament de camins. La història l’ha lligada al comtat de Ribagorça i, més tard, a la Corona d’Aragó.

Hereva de privilegis concedits pel rei Jaume I el Conqueridor, va saber conservar els seus ordenaments i favors rebuts i convertir-se, amb el pas del temps, en el municipi de referència i partit judicial, a conseqüència de la reordenació provincial al 1831. Des del 1990 és seu de les principals institucions de la vall, encapçalades pel Govern d’Aran, el Conselh Generau.

Passejant pels seus carrers admirem l’església de Sant Miquèu, del segle XIII, obra clau del gòtic aranès i supervivent, junt amb Santa Maria de Mijaran, dels set temples amb els que va arribar a comptar la vila. En el seu interior s’hi guardava l’armari de sis claus amb la documentació oficial de la vall, inclosos els originals dels seus furs i privilegis. A més, era escenari de l’elecció del síndic d’Aran. A sobre del portal s’alça el cos del campanar gòtic. Té una de les millors portades de la vall, dels segles XIII-XIV, amb baixosrelleus, timpà narratiu i un relleu lateral amb el Crist.

A l’interior s’hi custodia la imatge del Crist de Mijaran, una joia artística esculpida amb minuciositat sobre fusta policromada. Aquest va desaparèixer durant la guerra de 1936-39, i fou localitzat a Suïssa al 1940, i retornat a la Vall d’Aran.

La pila baptismal és romàntica i el retable major, d’estil gòtic, a tribuït al Mestre de Vielha. A la capçalera hi llueix la còpia de la imatge romànica de la Verge de Mijaran, l’original del qual fou destruït a la guerra del 1936-39.

Fora dels seus murs, ens desplacem per carrer Major, senyorial, que acull les mansions de Bugarol, Rodés, Fedusa i Santesmases, nobles cases construïdes entre els segles XVI i XVII, antiga residència de les famílies més influents.

Junt a aquest carrer, al costat del riu Nere, s’hi troba Eth Cap dera Vila, l’exquisit barri antic, farcit de carreronets pendents, façanes amb verdet, capitells i escuts, que ens regala olors de llar que es colen entre els estrets carrers. Destaca la Torre del general Martignon, també coneguda com Çò de Santesmases i actual seu del Museu dera Val d’Aran. Se’n desconeix la seva data exacta de construcció, encara que devia finalitzar cap al 1610, de donar-se per vertadera la inscripció que hi consta a la porta del nord. Les defenses exteriors de la mansió ens parlen de les guerres entre francesos i espanyols, que afectaren durant segles la valla. Els seus finestrals són renaixentistes. A l’interior els fons van des de al naturalesa a la història, passant per l’etnografia.

Al carrer Ribaeta hi ha el Museu dera Lana, una fàbrica tèxtil de finals de segle XIX que conserva l’antiga maquinària hidromotriu.

Remuntant el carrer Major cap a l’avinguda del Pas d’Arrò, trobem el Passeig dera Libertat, amable passeig obert en el segle XIX.

Molt més antiga és la Pèira de Mijaran, monòl·lit megal·lític de l’Edat del Bronze. A prop fou descoberta una cista, tomba on el cadàver era dipositat en posició fetal i la reconstrucció de la qual pot veure’s al Museu d’Aran.

A prop hi ha les restes de l’església de Santa Maria de Mijaran, la fundació de la qual s’atribueix a Carlemagne o a Sant Paulí. Entre els seus murs es prenia jurament al governador reial de la vall, més tard als membres del Conselh Generau d’Aran. Fou volada al 1938 per les tropes republicanes que prèviament l’havien utilitzat com a polvorí.

Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Perfils Socials
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email