Background Image
El casc urbà de Vilac llisca per la pendent des del seu punt més alt, el Balcó de Vilac, mirador amb vistes excel·lents.

Déu va fer l’hora, però no la pressa“, pot llegir-se en una làpida encastada al terra del mirador, junt a la font. El perímetre d’aquesta plaça de Vilac es correspòn amb l’antic pati d’armes del desaparegut castell local, descrit en el segle XVII pel cronista Juan Francisco de Gracia com fortalesa de planta.

I és que molt a prop de Vielha s’hi troba aquest poble medieval que, a pesar de l’afluència turística, manté una gran part del seu carisma tradicional.

Hi ha pobles que són vigies, sentinelles d’altres temps. Són nuclis de població que segurament van ser configurats tenint en compte les possibilitats defensives de l’emplaçament, per fer front amb més eficàcia als sobresalts bèl·lics de l’època medieval. Vilac és, sens dubte, un d’aquests locs.

Segons Joan Bellmunt i Figueras, al lloc on avui s’aixeca el nucli urbà de Vilac va haver-hi un castell i dues torrasses de protecció que van uncionar ocm a eix del resguard de la zona, ja que Vilac tenia cura de la vall.

Vilac constitueix un balcó excel·lent cap a Vielha i els seus voltants, cap a aquella part de Mijaran que els últims anys ha anat sent ocupada amb noves construccions. És el primer poble que s’albira al davant, penjat de la muntanya, tan aviat com se surt del túnel de Vielha.

Es troba a 1.047 metres d’altitud, a la dreta de la Garona i en ple vessant de la serra de Mont.

Vilac és el cor groc: “Si la vall fos un ou, Vilac en seria la gemma, el cor d’aquest ou”, diu el refrany popular que viatja pels carers d’Aran, i simbolitza d’alguna manera la importància que ha tingut a través dels segles. Durant l’Edat Mitjana era el cap del terçon de la Marcatosa i, per la seva posició estratègica, dominava tota la vall.

A prop s’hi troba l’església de Sant Fèlix de Vilac, dels segles XII i XIII, amb una magnífica portada romànica. Poden entretenir la mirada en el friso en patró d’escacs, el pantocràtor en altrelleu del timpà o el crismón. O tal vegada en els caps humans dels capitells. A l’interior es guarda una escultura valuosa protogòtica de la Verge de Gràcia, del segle XIII.

Un passeig pels carrers ens desvetllarà que conserva vàries cases amb ornamentació gòtica i renaixentista entre hambes i ditells. Ens permet, així mateix, escapar de la natura que rebossa en les seves immediacions.

Si remuntem pel sender el barranc de Salient més enllà dels 2.000m d’altitud, arribarem a una zona de prats alpins al peu del pic de la Pincèla (2.546m). Les vistes de l’entorn són espectaculars amb l’accidentat Mauberme per un costat i l’AnetoLa Maladeta despuntant, al lluny, per l’altre.

En aquesta zona central de la Val d’Aran també s’hi situa el Tuc Nere (2.511m) que ens regalarà fantàstiques panoràmiques sobre la Val de Varradòs i balcons privilegiats sobre els boscos de la vall, i del Tuc d’Arenho (2.523m) i el Tuc dera Coma d’Auran.

Etiquetes
poblacions
Cap opinió

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

Perfils Socials
Contacta-hi ara
No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email