Mandronius, un gegant de llegenda

La Val d’Aran és una terra de llegendes, i no resulta estrany imaginar que entre aquestes muntanyes, anys enrera, poguéssin existir una sèrie d’homes forts que vivien suportant les inclemències del temps i els atacs enemics.

Així neix la història del Gegant Mandronius…

Allà lluny i fa temps, existí a la Val d’Aran un home enorme, d’uns 3 metres d’alçada, que comandava les antigues tribus de la vall en la seva lluita contra els romans.

Es caracteritzava per la seva força extraordinària i el seu caràcter incorrumpible. Però també era conegut per la seva bondat.

Vivia en una cova de Betlan i s’havia enamorat d’una aranesa amb qui tenia una filla.

Aquest home “gegant” era l’estendard fonamental de la defensa del territori contra els seus atacants. I els romans no sabien com fer-li front. Per aquesta raó, decidiren prendre d’ostatges la seva dona i la seva filla, sabent que elles eren el punt dèbil d’aquell implacable defensor d’aquestes terres. Tot i això, mai s’imaginaren quina seria la seva sort…

Mandronius embogí tant amb el segrest de la seva família, que arrasà el campament romà rescatant les seves dones. Com que tenia bon cor va perdonar la vida als seus enemics però ordenà tallar una orella a cada presoner per enviar-la a Roma en senyal d’advertiment.

A mitjans del segle XX un home que sembrava patates, trobà un enorme esquelet. I diuen que la seva calavera es guardà a l’església de Garòs durant anys. Es creia que la rel·líquia era capaç de curar i enfortir els nens.

Però com morí aquest home que era tan difícil de derrotar pels romans? Alguns conten que passà els seus últims dies junt a la seva família. Altres, una trista història de traïció. Diuen que alguns veïns li tenien tanta por pel seu poder que el trobaren una amenaça i s’uniren per matar-lo. Després d’una lluita cruel el derrotaren i l’immobilitzaren, i el gegant ordenà al seu fidel sirvent que el matés clavant-li un clau al clatell per mantenir el seu honor.

Fos com fos el final certer, es recorda com l’home-gegant que estimà la seva família i la seva terra, que fou fidel a la seva defensa i amb un caràcter incorruptible.

Avui el gegant continua present dintre de les festivitats de la vall, tant és així que disposa del seu propi gegant per sortir a les festes majors i cercaviles dels pobles de la zona.

Mandronius a Betlan

Encara no hi ha cap comentari.

Cal que estigueu identificats per deixar un comentari.

No teniu permís per registrar-vos

La reinicialització de la contrasenya s’enviarà al vostre email