La maledicció de La Maladeta

Conta la llegenda que fa molt i molt de temps, els prats del massís de La Maladeta es trobaven cobertes d’herbes fresques. Allí els pastors hi duien els seus ramats a pastar plàcidament fins a l’arribada de l’hivern.

Diuen que una tarda, entrada la tardor, en aquells prats hi començà a nevar i els pastors hagueren d’arrecerar-se en una cabana. Asseguts al costat del foc, comentaven alegrement els successos d’aquella jornada de feina i passaven el temps entretinguts.

De cop i volta escoltaren algú que trucà a la porta i, en obrir, es trobaren a un rodamón cobert de draps que els suplicà que li deixessin passar la nit a la seva cabana, degut a que no podia continuar el seu camí sota la neu i amb tant fred.

Però els pastors li van respondre insolentment que si volia refugiar-se, busqués una pedra sota la qual aixoplugar-se.

Llavors, de sobte, va caure un llamp sobre la terra i la figura de l’indigent es transformà rodejant-se d’un hal·lo lluminós. S’elevà al cel i desaparegué entre els núvols maleïnt als pastors per la seva mala acció.

El bestiar marxà durant la nit i els pastors correren darrera d’aquest, però mai ningú tornà a veure’ls. Diuen que quedaren convertits en pedra sota les neus de La Maladeta, i des de llavors l’Aneto es va quedar per sempre cobert de neu, i assseguren que a sota estan enterrades les estàtues de pedra, i que aquell viatjant era el mateix Déu.

Tot i que alguns estudiosos mantenen que aquest cim s’anomenada antigament “Mala Eta”, el que significava “la més alta” o “les roques de dalt”, la sabiduria popular entén que el terme actual de “La Maladeta” fa referencia als “Munts Perduts” gràcies a aquesta història.

Tant s’estengué aquesta llegenda, que l’alcalde d’Esterri organitzà una expedició al 1725 per a comprovar que a les roques de La Maladeta s’hi distingia el bestiar i els pastors petrificats.

Des de l’Artiga de Lin o pels camins de la serra d’Horno es pot arribar al massís de La Maladeta i a l’Aneto, a peu uns itineraris bellíssims però durs, aptes pels valents a prova de llegendes.