Conten els habitants que a Canejan hi va haver un home que, en temps llunyans, va arribar a pegar el sol.
Diu la llegenda que un vellllaurador que havia acabar de segar l’herba dels seus prats, se’n va anar a dormir amb la idea de guardar-la, al dia següent, a les cabanes que havia construït amb aquella intenció.
Però la mala sort va fer que, al matí, el sol no es dignés a sortir, i en compte d’ell va arribar la pluja.
Va ploure i ploure durant setmanes, durant tant de temps que, quan a la fi va tornar el sol, l’herba ja estava florida i era impossible de guardar.
L’home es va indignar tant que, durant molt de temps, es va dedicar a recórrer els seus camps tustant amb un bastó les zones on tocava el sol.
Així, en poc temps, va arribar a treure el sol dels seus prats a cops de bastó.