Betlan es disposa a la dreta de la riu Garona, sobre una planície repujada d’horts. El lloc pot ser l’escenari de les fetes del gegant Mandroni, un heroi llegendari aquità de força descomunal, però just i bondadós.

Conten que els romans feren presoneres les fèmines locals, i Mandroni reuní els homes d’Aran i amb aquests assaltà el campament dels invassors. Com a represària ordenà tallar una orella a tots els presoners. Els aranesos el convertiren en el seu cap, però els conspiradors li tendiren una trampa i acabarà encadenat. Vençut i humiliat, Mandroni ordenà a un sirvent que li donés mort, el qual va fer clavant-li un gran clau de ferro en el crani. Diuen que durant segles va estar exposada la calavera de l’heroi – clau inclòs – en la parroquial de Garòs, i que la gent crèdula li atribuïen cert poder curatiu.

Més fàcil que trobar la calavera de Mandroni, serà pels viatgers encaminar les seves passes cap a l’església de Sant Pèir, construida entre els segles XII i XVII. Dels frescos que engalanen el seu àbsis cal destacar el traçar gruixut del dibuix i la policromia de tons càlids i intensos, si bé desvaïts pel pas dels segles.

S’agregà a Vielha al 1970 i està a 3km de Vilac. Està rodejat de camps de cultius i prats.