Çò de Ròsa és un edifici conegut, també, com el Castell de Gessa o Casa d’Andreu Pont, d’estil popular i actualment utilitzat com a habitatge unifamiliar a la població de Gessa.

Es tracta d’un casal renaixentista (1598) situat a toca a la Plaça de l’Església de Gessa.

És un edifici de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos.

Conserva una notable torre circular, d’ús defensiu, en un angle.

Els marcs de les oebrtures són de pedra picada, i a la llinda de la porta hi ha la inscripció següent: “1589 IHs Andreu Pont“, i un escut.

És un magnífic edifici històric d’estil gòtic-renaixentista i d’origen militar del segle XVI que està catalogat per la Generalitat de Catalunya amb la categoria de castell i és Bé Cultural d’Interès Nacional.

La torre rodona és característica de les cases rurals defensives de la Val d’Aran, que construïen aquestes fortificacions en l’arista exterior de les cases per a poder protegir-les amb més eficàcia front a possibles atacs.

Encara que l’arquitectura és bàsicament gòtica, té molts elements com els dintells de les finestres, característics del renaixement.

Fou un dels primers edificis defensius de Gessa i un dels primers de Naut Aran, encara que hi ha testimonis històrics fiables que la situen una mica abans en el temps.

Primer va pertànyer als Portolà d’Arties, el cèlebre descobridor i primer governador de l’Alta Califòrnia al 1769, fundador de San Diego i Monterrey, i més tard governador de Puebla.

L’any 1923, la casa llavors s’anomenava Casa Pericot, fou comprada a Maria Casseny pel rector del poble, Mossèn Josep Arcalís, en nom de l’Obispat de la Seu d’Urgell, per un preu de 4.500 pessetes per a servir com a casa rectoral. Fou la casa parroquial de Gessa fins la Guerra Civil Espanyola, moment en que tornà a anomenar-se Çò de Ròsa (casa dels Rosa) a la postguerra, si bé el seu nom popular passarà a ser el del seu element més destacat, la Torreta.

Als anys cinquanta aquesta casa rural de la Val d’Aran passa a ser llogada per la familia Net com a vivenda fins que al 1987, vers la impossibilitat per part de l’obispat de fer-se’n càrrec del manteniment i la rehabilitació, el Dr. Net la va comprar i l’ha anat restaurant i rehabilitant completament, respectant tots els detalls patrimonials i substituint els elements danyats per d’altres de similars.

L’emblemàtica construcció té un bagatge històric molt important i ha estat un element fonamental en el desenvolupament de la Val d’Aran.