La ruta al Castèth de Casteràs o Castèth d’Azemarius pot fer-se a través d’un circuit circular o bé linial.

Permet gaudir d’una panoràmica fantàstica de la població de Bossòst des de la Còva de Bossòst (a la zona de la Soala Casteràs, situada a 870m) i des de les runes del Castèth d’Azemarius.

La Còva de Bossòst és més aviat una balma de notables dimensions, amb el terra entapissat de boletes d’excrements de bestiar de llana, que inicialment fou utilitzada com habitatge i posteriorment com a refugi fortificat.

Es tracta d’una cavitat natural que es troba molt deformada a causa de l’erosió. Està orientada a sud i aixo afavoreix l’habitabilitat, tot i que hi ha filtracions d’aigua.

Queden restes de la primitiva muralla, panys de paret entre 1 i 2 metres.

L’aparell és de carreuons desbastats amb martell de formes irregulars, agafats amb morter de calç i disposats en filades.

El castell també es coneix com Castell d’Era Castera, és del segle XII i es troba força malmès.

Les restes de la bestorre de defensa d’origen medieval estan situades al sud-oest del conjunt fortificat. Té unes mides de 5 x 4 metres i la part exterior és ovalada i es troba adossada a la muralla. L’aparell i el morter són de millor qualitat que en la muralla.

Sembla que pertanyia als dominis senyorials d’Aimar de Bossòst. Aquest es troba emplaçat a la vora esquerra de la Garona i gaudia de gran importància estratègica.

Es parla de la gruta d’Era Castera sobretot com a lloc de vivenda i, després, com a refugi fortificat.

Sense cap mena de dubte, després del tractat de Corbeil (1258), en que l’Aran quedà com una avançada a l’alçada de França i de la seva incorporació definitiva a la corona catalanoaragonesa (1265), aquest fou reforçat i, possiblement, sobre la gruta fou construïda una torre de defensa.

El punt de partida és la Capèla de Sant Joan Crisòstom, en el Cap dera Vila, des d’on ascendirem per un caminet rocós amb pendent ascendent.

Aquesta ermita, a més de protegir la població de la pesta, frenà dues esllevissades que la desplaçaren de lloc fins les primeres cases del poble, una a principis de segle i l’altra al 1981, i en agraïment, els seus veïns la tornaren a reconstruir.

Una mica més amunt de la capella deixem el recorregut de la Saubaga i s’agafa a mà dreta el Camin des Terretes que en una suau baixada entre costes de pedra ens portaria a un salt d’aigua bonic quees forma en el barranc del Còth de Casteth.

Ens endinsem als dominis de la Soala Casteràs.

En tres minuts es guanya força alçada.

Trobem al cap d’uns 300 metres una roca amb una petita cavitat situada just per sota de la cova. El camí és poc definit i segueix entre arbustos i roca amb alguna ziga-zaga.

Al cap de 150m hi ha una bifurcació. S’arriba a la part superior d’unes roques on s’hi troba un camí més marcat pel pas del bestiar, on seguim direcció oest cap a la cova.

Al peu de la roca s’hi troben les restes de l’antiga capella, una gran gruta que forma l’Era Còva de Bossòst.

Donem el tomb a la cova i arribarem a les restes del castell, just a sobre d’aquesta.

La tornada por fer-se desfent el camí.

El recorregut circular és lleugerament més llarg.

Continua paral·lel a l’arriu Casteràs fins que, seguint el sender, girem a la dreta passant per un bosc amb nombroses falgueres.

Després de saltar un mur de pedres es divisen ja les restes del castell.

Des del mateix castell baixarem vorejant-lo, seguint un discret sender o, tal vegada no perceptible, “pel dret”, arribant a la Còva de Bossòst.

Les restes de la fortalesa es troben just a sobre de la cova (908m) i es pot admirar una panoràmica de Les, Canejan, Bossòst i les zones mineres de Margalida i Victòria.

A l’entrada de la cova hi veiem les restes d’una ermita/església, possiblement romànica, a la que se li atribueix el nom de Santa Eulària de Bossòst (és freqüent per les ermites que es troben al costat de fortaleses tot i no existir documentació que ho certifiqui).

A l’interior de la cavitat hi queda constància que les ovelles i les cabres utilitzen aquest lloc com a refugi.

Ja sigui amb el circuit linial com en el circular, en tots dos casos, el retorn passa per la capella de Sant Joan Crisòstom.

També hi ha la possibilitat de què, un cop a l’Era Còva de Bossòst, on s’hi trobava la bifurcació, seguim l’altre camí. Observeu que en aquesta bifurcació hi ha una senyal que descriu dos rutes cap a Bossòst: el que hem utilitzat per ascendir (ruta linial) i tornar (ruta circular) o bé un altre que es dirigeix cap a l’altra banda del poble i que ens permetrà veure una altra capella.

Doncs bé, si continuem pel camí de l’esquerra, que està més marcat pel pas del bestiar, seguirem cap al nord superant algun tram de roques. Molta precaució en els dies humits!

Des d’aquí poden veure’s unes vistes panoràmiques cap a Les, l’Era Lana, Canejan i part de Bausén.

Seguim baixant per l’altra vessant de Castèrar, per un tram de camí molt més còmode.

Continuem pels Camins des Paliàs, que es troba empedrat i dóna baixada sota la línia d’alta tensió, fins trobar un corral que es converteix en pista.

Uns 300m després trobem la capella de Sant Ròc, que deixem a l’esquerra tot seguint pel carrer que, més endvavant, donarà continuïtat al Carrer Major i ens durà fins a la plaça de l’església.

Per a saber-ne més…

El Castèth de Casteràs també es coneix com Castell d’Era Castèra.

La Còva de Bossòst o Balma de Casteràs consisteix en un espai ampli (una cavitat natural oberta a la roca) d’uns 15 a 20 metres d’amplada i 5 metres de fondaria, amb una alçària d’uns 8 metres a la zona de la visera. Està orientada al sud-est i domina un ampli sector de la vall de la Garona.

A l’interior, gairebé a tot arreu, aflora la roca, però sota la visera queda sediment. L’ocupació d’aquest abric en època medieval es coneix a través de la documentació escrita.

D’altra banda, al sector de llevant hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Eulàlia.

Tot i que no s’han observat indicis d’ocupació pre o protohistòrica, es pensa que aquest indret segurament va ser, almenys, temporalment ocupat, ateses les bones condicions que ofereix, tant estratègiques com ambientals.

En el sediment acumulat sota la visera podrien romandre alguns estrats corresponents a les ocupacions anteriors a l’època medieval. Cal fer referència als diferents forats que es veuen excavats a la roca i que es poden interpretar com a basaments de les antigues estructures de fusta.

De l’estructura que es conserva avui dia, es pot deduir l’existència d’una primitiva balma-refugi fortificada, amb porta centrada en el mur i bestorre de defensa a l’angle de llevant que controlava el camí d’accés.

De la primitiva muralla que tancava el recinte resta l abase d’1-2cm d’alt per 1.20 metres d’ample.

L’aparell és e carreus de pedra del país, desbastats a cops de martell, de formes molt irregulars (de 10x20cm fins a 40x20cm), agafats amb morter de sorra fina i poca calç, i disposats en filades més o menys regulars.

La bestorre (5×4 metres) té la part exterior ovalada, sense solució de continuïtat i resta escairada a l’angle de la porta. L’apareix tendeix a ésser més regular i allosat, amb morter de més bona qualitat.

Segons la documentació, aquesta balma-refugi fou reforçada vers els segles XII-XIII.

Finalment, és possible que s’aprofités com a cavallerissa dels castells a l’època romana. Aquest “Casterà” va ser utilitzar en l’Edat Mitjana, sens dubte, per defensar els dominis d’Arzemarius de Bossosto, senyoriu que figura en el pais fins el 1312.

La Còva de Bossòst també es coneix com Soala de Casteràs. Aquesta cavitat natural al peu d’Era Castèra de Bossòst està orientada a la solana i té filtracions d’aigua.

Els forats excavats a la paret indicarien estructures de fusta, tal vegada per pujar fins al castell, al cim de la penya.

S’hi conserva un mur de tancament que barraria tota l aboca de la cova, amb una porta centrada en el parament, i una estructura semicircular unida al mur mitjançant una cantonada en degradació a l’angle de llevant.

De vell antuvi la balma hauria estat un “oppidum” cèltic, enfront de romanització bastant intensa a la controlada.

En bona lògica la fortificació de la balma seria anterior al procés de senyorialització de Bossòst era en desús, fet que indica que la cova seria aprofitada en el decurs de les invasions franceses.

Consta que l’any 1653 Bossòst fou cremada pels francesos.