Enclavat en el pas dels antics camins transhumans, també fou visitat pels romans. Fe d’això és una necròpoli paleocristiana, del Baix Imperi romà, on s’han trobat restes òssies i nombrosos peces de ceràmica. L’assentament es troba al costat dels teulats de pissarra, en una elevació sobre el marge dret de la garona, amb accés a través de l’anomenat Camin deth Calvari.
Actualment té 136 habitants i limita entre l’Alt i el Mig Aran, entre els barrancs de Cal i Salider.
Quan la tardor es deixa caure per la vall, l’entorn adquireix un aspecte melancòlic, de rojos saturats i ocres esquitxats. És un paissatge soberbi en el que les poblacions petites adquireixen prestància.
L’església parroquial de Sant Julian que centra el nucli antic és d’origen romànic, però fou reformada a fons en el segle XV. El campanar és del 1619 i per les seves dimensions sembla una torre de defensa. L’alta major és barroc (de l’any 1774), conserva un interessant crist de talla, una imatge gòtica de Maria, i una creu processional de plata. El campanar és de torre quadrada amb 3 i 2 finestrals en els seus costats, i cementiri annexe.
Hi ha una casa aranesa molt interessant, a Pleta de Garòs, el conjunt del qual està premiat com la Medalla al Mèrit Turístic.
No Reviews