Silenciós i acollidor és el petit poble de Garòs, qui tal vegada temerós dels misteris dels boscos que construeixen el paissatge en el seu entorn, apareix recollit al voltant de la seva plaça.

Enclavat en el pas dels antics camins transhumans, també fou visitat pels romans. Fe d’això és una necròpoli paleocristiana, del Baix Imperi romà, on s’han trobat restes òssies i nombrosos peces de ceràmica. L’assentament es troba al costat dels teulats de pissarra, en una elevació sobre el marge dret de la garona, amb accés a través de l’anomenat Camin deth Calvari.

Actualment té 136 habitants i limita entre l’Alt i el Mig Aran, entre els barrancs de Cal i Salider.

Quan la tardor es deixa caure per la vall, l’entorn adquireix un aspecte melancòlic, de rojos saturats i ocres esquitxats. És un paissatge soberbi en el que les poblacions petites adquireixen prestància.

L’església parroquial de Sant Julian que centra el nucli antic és d’origen romànic, però fou reformada a fons en el segle XV. El campanar és del 1619 i per les seves dimensions sembla una torre de defensa. L’alta major és barroc (de l’any 1774), conserva un interessant crist de talla, una imatge gòtica de Maria, i una creu processional de plata. El campanar és de torre quadrada amb 3 i 2 finestrals en els seus costats, i cementiri annexe.

Hi ha una casa aranesa molt interessant, a Pleta de Garòs, el conjunt del qual està premiat com la Medalla al Mèrit Turístic.