Va arribar a allotjar 9 nuclis dels quals prevalen 4 d’habitats tot l’any. Els seus camins s’utilitzaven com a via principal de contraban.
Era també la sortida més ràpida cap a França del mineral que s’extreia, des de les mines de Liat a 2.300m d’altitud, per una línia de cable aeri de 14km, fins a Pontaut.
Es transita pel camí vell que uneix els pobles de Porcingles, Canejan i Pontaut. Un flanqueig amb gran riquesa de vegetació on destaquen freixes, roures, aurons, til·lers o cireres i arbusts com la ginesta, esbarzers, falgueres, aranyoners o rosers silvestres.
És un magnífic mirador sobre Era Lana de Les i el massís de La Maladeta, contrastant amb el bosc d’avet i pi negre en els pendents del Monlude, que s’aixeca al vessant oposat a la Vall de Toran, vall on es pot escoltar el cant peculiar del gall salvatge o la “brama”, el ronc d’aparellament del cèrvol.
A Porcingles comença el recorregut. Des de l’indicador del G-211 se segueix a l’esquerra direcció Canejan. El camí està ben traçat. Va ser camí de carretes, empedrat i equipat amb murs de contenció.
Es flanqueja la muntanya. Aquesta part és poc accidentada, fins a entrar per dalt al poble de Canejan (marques de GP o de PR). Es travessa el poble per la carretera d’accés fins a trobar a la dreta el Carrèr dera Carrèra que indica el camí. Antany estava empedrat, i va en direcció a Pontaut.
S’emprèn el fort descens per l’anomenada Còsta de Canejant, salvant un desnivell de 300m amb més d’una trentena de “marrecs”. S’arriba fins i tot a un “santet” i un abeurador.
Més endavant el “bocard” i les antigues edificacions mineres. Per la carretera s’arriba a Pontaut.
Els “bocard” eren els safareigs de mineral, on dones i nens treballaven la dura tasca de separar el mineral útil de la “ganga”, la roca inservible.
No Reviews