Es tracta d’un pas per una de les Valls més salvatges de la Val d’Aran que ens permet imaginar com transcorria la vida en aquest lloc fa tan sols uns anys, sovint emprada per Miners i Contrabandistes.

Va arribar a allotjar 9 nuclis dels quals prevalen 4 d’habitats tot l’any. Els seus camins s’utilitzaven com a via principal de contraban.

Era també la sortida més ràpida cap a França del mineral que s’extreia, des de les mines de Liat a 2.300m d’altitud, per una línia de cable aeri de 14km, fins a Pontaut.

Es transita pel camí vell que uneix els pobles de Porcingles, Canejan i Pontaut. Un flanqueig amb gran riquesa de vegetació on destaquen freixes, roures, aurons, til·lers o cireres i arbusts com la ginesta, esbarzers, falgueres, aranyoners o rosers silvestres.

És un magnífic mirador sobre Era Lana de Les i el massís de La Maladeta, contrastant amb el bosc d’avet i pi negre en els pendents del Monlude, que s’aixeca al vessant oposat a la Vall de Toran, vall on es pot escoltar el cant peculiar del gall salvatge o la “brama”, el ronc d’aparellament del cèrvol.

A Porcingles comença el recorregut. Des de l’indicador del G-211 se segueix a l’esquerra direcció Canejan. El camí està ben traçat. Va ser camí de carretes, empedrat i equipat amb murs de contenció.

Es flanqueja la muntanya. Aquesta part és poc accidentada, fins a entrar per dalt al poble de Canejan (marques de GP o de PR). Es travessa el poble per la carretera d’accés fins a trobar a la dreta el Carrèr dera Carrèra que indica el camí. Antany estava empedrat, i va en direcció a Pontaut.

S’emprèn el fort descens per l’anomenada Còsta de Canejant, salvant un desnivell de 300m amb més d’una trentena de “marrecs”. S’arriba fins i tot a un “santet” i un abeurador.

Més endavant el “bocard” i les antigues edificacions mineres. Per la carretera s’arriba a Pontaut.

Els “bocard” eren els safareigs de mineral, on dones i nens treballaven la dura tasca de separar el mineral útil de la “ganga”, la roca inservible.