Situada en un terreny erm i amb valor especialment arqueològic, l’església de Santa Eulàlia de Casteràs de Bossòst està classificada com a Bé d’Interès Nacional.
Es troba en el vessant de la serra de Casteràs, a la població de Bossòst, sota la visera de la balma de Suala de Casteràs, en un terreny de fort pendent i vegetació basada en matolls i escassos arbres.
Des de la capella de Sant Roc de Bossòst cal seguir la pista que va cap a tramuntana.
En el lloc on la pista queda tallada, hi ha un camí estret que puja cap a la serra de Casteràs.
A uns 20 metres de recorregut es troba la balma de Casteràs de Bossòst, a dalt del turó.
A l’extrem oriental de la balma hi ha les ruines de l’església romànica de Santa Eulàlia.
Actualment en resta la part del mur de tramuntana, amb el sector nord de l’absis i part del mur meridional.
L’església, bastida perpendicularment al pendent de la muntanya, devia tenir una alçada de paret molt més gran a llevant, a la zona de l’absis, que a ponent.
Probablement, la mateix avisera de la balma constituïa el tancament occidental del recinte.
Les parets que es conserven són fetes amb blocs de pissarra, granit o tosca, sense treballar, formant un parament irregular, sense filades.
El llenç de migdia és el que es conserva millor, amb una alçària de gairebé 3 metres.
L’església era d’una nau amb absis. La porta, que devia estar al costat de ponent del mur de migdia, ha desaparegut, ja que en aquest sector el mur està completament enderrocat.
Aquesta data de l’època medieval ( 800 / 1150).
Migel Ángel Castiella, en el seu llibre “Forastero en el Valle de Arán“, esmenta a Bossòst com “… el pueblo de las siete ermitas…”.
No Reviews