En certa manera, recórrer les esglésies d’Aran és com anar obrint les portes del passat. Per entrar a la majoria de temples cal fer servir unes claus d’unes dimensions sorprenents, gairebé vint-i-cinc centrímetres de llarh, de ferro i exquisidament decordades. Així, no és tan difícil sentir-se un sant Pere aranès si es visiten diversos santuaris en un dia.
La immensa porta de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran, a Tredòs, és especialment interessant, per obrir-la calen dues d’aquestes claus que, en conjunt, sumen gairebé mig metre de longitud, són pesades, de metall forjat i absolutament encantadores.
L’església és, en certa manera, la porta de sortida de la Val d’Aran, la darrera abans de creuar el port de la Nonaigua, i va ser tot just aquesta ubicació la que la va fer albergar un complex hospitalari que durant l’Edat Mitjana funcionava com a centre d’acollida per als viatgers que s’aventuraven a creuar el pas durant l’hivern.
La configuració arquitectònica de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs respon al cànon de l’arquitectura romànica, és a dir, edifici de planta basilical de tres naus de volta de canó encapçalat per tres absis; arran de l’última restauració del temple, se n’han posat de manifest les diferents etapes constructives.
De fet, s’intueixen com a mínim dos ensorraments de la coberta. Un altre detall que evidencia aquesta successió de col·lapses estructurals és el reaprofitament continu de materials constructius que es pot observar en certs àmbits com poden ser el de les finestres, portalada i absis.
L’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs té dues característiques insòlites respecte a la resta del patrimoni eclesiàstic de la Val d’Aran: la presència d’una cripta sota l’altar i l’emplaçament de la torre del campanar apartada del cos de l’edifici religiós.
La cripta consta de dos espais: un de rectangular i un altre de semicircular, separats per un arc de mig punt adovellat. Quant al campanar, encara conserva l’arrencada del que possiblement era el campanar original romànic. La resta del cos de l‘edifici pertany a afegits d’èpoques posteriors.
Altres aspectes que cal destacar són els fragments de marbre que hi ha a diferents punts de l’església. En algunes finestres i sòcols es distingeixen parts d’aquesta pedra blanca i brillant, que procedeixen probablement de les pedreres de la veïna localitat francesa de Saint-Béat.
El crismó que ocupa la part superior de la portada és un dels elements que testimonien l’antiguitat de l’església. Segons els experts, és el més vell de la diòcesi de Comminges, tot i que segurament es tracta d’un component reutilitzat que provenia d’una altra edificació.
L’aspecte més cridaner per la majoria dels visitants és, sens dubte, l’existència d’una insòlita cripta a la part inferior de l’altar. Es tracta d’un racó on hi ha dos espais subterranis, units per una petita escala de pedra que sembla enfonsar-se i separats, al seu torn, per un arc de mig punt adovellat. Un d’aquests espais té forma rectangular i l’altre és visiblement semicircular. A l’interior es percep un silenci absolut, una sensació com de trobar-se a l’interior d’un gran sarcòfag, i en una de les cantonades es pot veure una singular pilar baptismal molt antiga, d’origen desconegut i amb una estranya forma de peix. En aquest sentit, convé recordar que les criptes acostumen a tenir un origen paleocristià. La cripta de Sant Maria de Tredòs potser va pertànyer a un edifici molt anterior a la mateixa església.
L’emplaçament de la torre campanar, a part del cos principal de l’edifici religiós, és un altre aspecte destacable i interessant d’aquest temple. És possible que l’arrencada pertanyi a l’edifici original, del període romànic; això no obstant, la resta del cos de la construcció està format, sens dubte, per parts afegides en èpoques posteriors.
Citar, per últim, que l’església de Cap d’Aran disposava d’unes pintures murals romàniques que s’atribuïen al cercle del Mestre de Pedret, en el transcurs dels segles XI i XII. Aquestes pintures van ser arrencades i transportades fora de la Val d’Aran; actualment, es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.
A conseqüència de la restauració de l’any 2004 es pot apreciar en el seu interior un conjunt pictòric del segle XVI. En aquest hi podem veure motius decoratius com representacions de Sants i Santes del devocionari aranès.
En la part exterior, els absis s’aprecien l’estructura llombarda de l’època, amb arcs cecs i esenes.
La porta principal està construïda amb tres arquivoltes que descansen sobre columnes amb capitells, un d’ells decorat amb dos petits caps, i l’altre igual que el que es troba a l’església de Guils.
Antigament Tredòs era l’última població de la Val ‘Daran abans de continuar el trajecte cap al Port de la Bonaigua. Això provocà que l’església del Cap d’Aran es convertís en un punt estratègic que oferia allotjament als viatgers, a més de ser seu de reunions del Conselh Generau d’Aran.
La missió arqueològica organitzada al 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans, amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Gudiol al capdavant, realitzà, al seu pas per la localitat d’Erill la Vall, un descobriment sorprenent: arrinconades i en desús aparegueren set enormes figures articulades de fusta pertanyents a un descendiment del segle XII que ha acabat sent un dels conjunts escultòrics medievals més importants d’Europa.
No Reviews