Pràcticament ubicat a l’epicentre de la comarca de la Val d’Aran, a la vall de conformen les aigües del riu Varradòs, el Saut deth Pish és un autèntic elogi a la desmesura.
El lloc constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espectacles més sorprenents que ofereixen les aigües i les muntanyes d’aquestes terres.
A mesura que el visitant es va acostant al Saut deth Pish, el so de les aigües que cauen es va fent més patent. És sens dubte un so atractiu, com un murmuri descurat o una remor permanent, profunda, greu, amb modulacions agudes de tant en tant. És per això que es diu que, a la seva manera, les cascades componen un cert tipus de música.
En qualsevol caminada per les muntanyes, aquestes ressonàncies constitueixen un dels testimonis més fiables que avises de l’existència propera d’un salt d’aigua imponent.
Al Saut deth Pish és forma una espècia de boirina que entela els ulls: és aquest univers de milers de gotes microscòpiques que salten com a conseqüència de l’immens esclat. L’aigua que baixa des dels alts cims de la serra Sascorjada i la serra dels Armèros salva aquí un desnivell abrupte per poder continuar el seu viatge cap al riu Varradòs.
En aquesy moment la caiguda del cabal s’inicia des de més de vint-i-cinc metres d’altura, i humiteja un ampli entorn. Potser per això és tan intens el verd de les molses que s’aferren a les parets de les roques, i tan estrident el de les plantes que creixen en excés entre la humitat.
La cascada, que deixa sense alè els visitants, és la més imponent de la comarca de la Val d’Aran i constitueix un d’aquells espais que es prestes a una llarga contemplació.
Però és, sobretot, un racó perfecte per al passeig familiar i per buscar entre els prats propers un bon lloc on descansar i lliurar-se a l’aventura d’un dinar a l’aire lliure.
Al voltant, el paisatge es modifica amb cada canvi estacional: tal com passa en altres punts de la comarca, amb l’arribada de la tardor les fagedes es tenyeixen d’ocres, grocs i rogencs i converteixen l’escena en un autèntic quatre multicromàtic.
A l’estiu el verd és el color predominant; els prats d’altura i els boscos de muntanya acompanyen l’entorn, mentre que milers de flors silvestres matisen el domini rigorós del color verd per completar el decorat.
Els alts cims amb els seus pics punxeguts, carregats de neu a l’hivern, abriguen des de la distància.
Mai et cansaries de veure-la, una de les meravelles de la Val d’Aran… imprescindible veure-la a l’estiu, a la tardor i TAMBÉ a la primavera, a més és assequible per a tothom si s’hi puja en cotxe. Porteu xancles i remulleu-vos els dies de calor!