El Saut deth Pish es troba situat a la Val de Varradós. Des del Pla des Artiguetes arribem als salts d’aigua.

Està format per dues cascades, la principal d’uns 15-20m d’alçada, i la inferior de 5m. Aquestes arriben subterràniament des del llac Long Liat, situat a uns quilòmetres al nord.

L’aigua prové de Er Embut, un embornal situat a la vall de riu Unhòla, a Liat. Per mitjà d’un procés càrstic l’aigua dissol la roca, circula a través de conductes i fissures subterrànies fins a sortir de nou a la superfície al Saut deth Pish.

Observant els boscos d’avet i pi negre, veiem amplis canals que han estat deteriorats per allaus de neu i envaïts per arbres de fulla caduca.

A l’estiu s’hi troba el card o gerbacol blanc, parent llunyà de l’api. El seu nom en aranès és panicol blau, en referència a la mustela i al color blau. Segons conta la llegenda, aquest mustèl·lit té la pretesa costum de resfregar-se amb la planta per protegir-se de les mossegades de la víbora.

L’itinerari comença a l’aparcament del Pla donis Artiguetes. Després de creuar un pont de fusta s’accedeix a la cascada que està condicionada amb agafadors. El recorregut continua entre la cascada i el refugi on comença un sender que fa ziga-zagues costerut. Per una desviació a l’esquerra els més gosats podran accedir a l’inici de la cascada.

El sender permet continuar gaudint de l’asens pel llom del turó, entrant en un bosc d’avets a l’esquerra (Barranc de Siesso) i els faig fins a arribar de nou al refugi. Es travessa el desguàs del llac per les pedres per creuar el bosc de faigs del vessant oposat i tornar per la pista forestal, així s’afegeix sensació d’aventura a aquest recorregut curt però interessant.

Pràcticament ubicat a l’epicentre de la comarca de la Val d’Aran, a la vall de conformen les aigües del riu Varradòs, el Saut deth Pish és un autèntic elogi a la desmesura.

El lloc constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espectacles més sorprenents que ofereixen les aigües i les muntanyes d’aquestes terres.

A mesura que el visitant es va acostant al Saut deth Pish, el so de les aigües que cauen es va fent més patent. És sens dubte un so atractiu, com un murmuri descurat o una remor permanent, profunda, greu, amb modulacions agudes de tant en tant. És per això que es diu que, a la seva manera, les cascades componen un cert tipus de música.

En qualsevol caminada per les muntanyes, aquestes ressonàncies constitueixen un dels testimonis més fiables que avises de l’existència propera d’un salt d’aigua imponent.

Al Saut deth Pish és forma una espècia de boirina que entela els ulls: és aquest univers de milers de gotes microscòpiques que salten com a conseqüència de l’immens esclat. L’aigua que baixa des dels alts cims de la serra Sascorjada i la serra dels Armèros salva aquí un desnivell abrupte per poder continuar el seu viatge cap al riu Varradòs.

En aquesy moment la caiguda del cabal s’inicia des de més de vint-i-cinc metres d’altura, i humiteja un ampli entorn. Potser per això és tan intens el verd de les molses que s’aferren a les parets de les roques, i tan estrident el de les plantes que creixen en excés entre la humitat.

La cascada, que deixa sense alè els visitants, és la més imponent de la comarca de la Val d’Aran i constitueix un d’aquells espais que es prestes a una llarga contemplació.

Però és, sobretot, un racó perfecte per al passeig familiar i per buscar entre els prats propers un bon lloc on descansar i lliurar-se a l’aventura d’un dinar a l’aire lliure.

Al voltant, el paisatge es modifica amb cada canvi estacional: tal com passa en altres punts de la comarca, amb l’arribada de la tardor les fagedes es tenyeixen d’ocres, grocs i rogencs i converteixen l’escena en un autèntic quatre multicromàtic.

A l’estiu el verd és el color predominant; els prats d’altura i els boscos de muntanya acompanyen l’entorn, mentre que milers de flors silvestres matisen el domini rigorós del color verd per completar el decorat.

Els alts cims amb els seus pics punxeguts, carregats de neu a l’hivern, abriguen des de la distància.