El Túnel de Vielha, el vell, fou construït per a facilitar les comunicacions i el transport entre les comarques de la Ribagorça i la Val d’Aran a la província de Lleida, i sota el massís pirinenc.
D’excepcional envergadura per l’època de construcció, sense cap mena de dubte forma part de la història de la Val d’Aran, ja que abans de la seva construcció, quedava incomunitada de Catalunya, no així de França en disposar del seu pas natural.
La idea de la construcció del Túnel de Vielha es considerà per primer cop al segle XIX, quan el polític Pascual Madoz, molt afeccionat a la geografia, encarregà un projecte als ingenyers francesos Auriol i Partiot, però no s’arribà a realitzar per raons tècniques i econòmiques.
L’any 1924 i durant una visita del rei Alfons XIII a la Val d’Aran, els habitants de la vall li sol·licitaren formalment que impulsés la construcció d’un túnel, amb el propòsit de posar fi a l’aïllament de la vall situada a la cara nord del Pirineu. El projecte es posà en marxa però degut a la inestabilitat política d’aquests anys i a la Guerra Civil, no es va concloure fins al 1948.
El túnel trigà 22 anys en construïr-se, per culpa de la Guerra Civil les obres es paral·litzaren durant força temps, però també sofrí endarreriments deguts a problemes tècnics com l’ocasionat quan els operaris que feien el túnel amb pic i pala trobaren una bossa d’aigua que féu impossible avançar, i les obres quedaren aturades durant set mesos, que fou el temps que trigà la bossa l’aigua a buidar-se completament, o en una altra ocasió en la que es va haver de reconduir la trajectòria ja que s’estava picant amb una trajectòria equivocada.
Cal destacar la labor dels treballadors que realitzaren aquesta megaobra ja que disposaven de molts pocs mitjans tècnics, i la majoria de temps exercien la seva feina pelats de fred pel continu degoteig d’aigua a l’interior de la muntanya. Això, associat a les baixes temperatures va fer que molts d’aquests treballadors contreguessin malalties pulmonars greus i, en el millor dels casos, no arribaven a jubilar-se en morir a edats molt prematures.
El primer Túnel de Vielha tenia 5.260 metres de longitud, una amplada de 7.5 metres i dos carrils de circulació, un per a cada sentit. La seva amplada es correspòn a 3 metres per cada carril i 0.5 metres per a cada vorera lateral existent.
Té una pendent del 5% i fins l’apertura del nou túnel, aquesta infraestructura suportava un trànsit superior als 6.000 vehicles/dia en jornades punta i més de 700 camions, molts d’ells carregats amb matèries perilloses.
Algunes de les mancances que tenia el vell túnel fins l’any 2000 eren: no tenia franja d’estacionament i mancava de carrils d’emergència, els telèfons d’emergència no estaven aïllats del soroll i la comunicació amb el conductor era molt complicada, només disposava amb semàfors a les entrades del túnel, no hi havia senyals variables de trànsit, les quasi vint galeries d’evacuació no estaven senyalitzades com rutes de sortida ni estaven il·luminades, pel que passaven desapercebudes a ulls dels possibles usuaris, l’existència de cables desprotegits en l’espai disposat pel trànsit era un altre possible focus de problemes, no disposava de conduccions permanents d’aigua a pressió ni boques d’incendis i la gestió de les emergències era insuficient.
Amb la inauguració del Nou Túnel de Vielha el desembre de 2007, el vell quedà tancat al trànsit i només hi circulen, en l’actualitat, el transport de mercaderies perilloses, així com fa funcions de galeria d’evacuació de la nova construcció.
No Reviews