Les

Les és la seu de l’antiga baronia, que reuneix atractius diversos com el seu pintoresc nucli antic, força ben cuidat.

Són famoses les seves aigües termals, apreciades ja en temps dels romans, al pas de les quals s’han trobat diverses peces en l’entorn, inclosos altars votius. Les aigües contenen sílice i gas sulfhídric en dissolució, pel qual són aptes pel tratament de la reuma, l’artritis, l’astrosi i les afeccions de la pell, el sistema circulatori i les vies respiratòries.

Destaca la fabricació del seu prestigiós caviar Nacariï, obtingut en la piscifactoria d’esturions local, que pot visitar-se en cites prèviament concertades.

En el casc urbà s’hi troba l’església de San Joan Bautista, amb el campanar de traça romànica i estil inequívocament aranès.

Fora del poble queda la capella de Sant Blai, integrada en un edifici nobiliari del segle XVII, última residència dels barons de Les. Està comunicada per mitjà d’un caminet amb el castell de la Baronia. Perviuen la base de la torre de l’Homenatge i el sòcol d’algunes dependències anexes. Des de les runes s’obtenen bones vistes de la plana d’Era Lana.

La vetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals de Sant Joan, cremant un tronc d’avet d’uns 10 metres d’alçada que s’anomena Haro, en clara referència a la seva forma fàl·lica.

Com en altres indrets del Pirineu, amb l’arribada del solstici d’estiu, el foc purificador es converteix en protagonista de la nit, amb la creença que cremarà els mals esperits i fertilitzarà la mare terra perquè doni bones collites. La festa s’inicia cap a les 22h amb un repic de campanes que dirigeix la gent a la Plaça de l’Haro. Allà tot està preparat per rebre la processó encapçalada pel sant (Sant Joan), portat pels joves del poble, el capellà, la creu, els estendards i les banderes processionals, seguits pels joves i petits de l’esbart dansaire Es Corbilhuèrs de Les, abillats amb el vestit tradicional i tots al so de la música interpretada pels músics de l’esbart.

Quan la processó arriba a la plaça, el capellà beneeix l’haro i hi cala foc. Aquest prèviament ha estat ruixat amb benzina, de seguida s’encén, amb els corresponents aplaudiments i alegria del públic assistent i, al compàs, una altra vegada, de la música tradicional.

Immediatament es dissolt la processó i entren a la plaça els encarregats de fer cremar les halhes. Es tracta de diversos trossos d’escorça de cirerer enfilats a l’extrem d’un filferro que a l’altre extrem porta un bastó que fa de mànec. S’encenen les halhes acostant-les a l’haro i un cop enceses es fan voltar descrivint cercles damunt del cap, sovint executant simulacres de lluita en què poder intervenir-hi diversos contrincants. De fet, la simbologia de les halhes és igual que la de l’haro cremant: purificar i cremar els mals esperits. Un cop acabat, els joves i maninada del poble ballen al voltant de l’haro danses típiques.

Al voltant de tota la plaça s’han disposat unes grans olles on s’hi fa el vin caud, vi calent fet amb vi, sucre, rom i fruita, que s’ofereix a tothom amb una mica de coca.

L’haro cremat, però, encara continua fumejant. Hi ha gent que s’hi acosta per agafar les seves cendres, potser tot esperant que fertilitzin també la seva vida. Antigament es llançaven en els horts com un element altament fertilitzant, una tradició que acompanava la presa de les aigües de la rosada amb poders guaridors de les malalties de la pell i els ossos.

El dia de Sant Pere, el 29 de juny, es fa la quilha deth haro, o la plantada del nou haro. Els homes del poble, sense cap instrument mecànic i només ajudats per unes cordes i una escala, planten el nou haro que és coronat amb flors per les darreres parelles casades al poble. Aquest haro presidirà la plaça i la vida dels habitants de Les durant tot l’any, fins la nit del 23 de juny en què es tornarà a cremar.

En el vídeo següent, elaborat per la Comunitat Val d’Aran de FB es pot veure l’edició del 2015.

Aquesta festa també té lloc, de forma similar, al poble d’Arties, on s’arrossega un arbre encès pels carrers del poble.