L’itinerari arqueològic per Beret segueix el GR 211, en el tram del naixement de la Garona a Montgarri amb la intenció de fixar l’atenció en la riquesa arqueològica del camí.
Gairebé tot el que es veurà en aquest itinerari és posterior al megalitisme neolític-calcolític. Principalment s’hi troben tres tipus de monuments, que són les pedres alçades, els túmuls i els cercles.
Les pedres alçades (pèires lhevades)
No poden ser considerades menhirs autèntics, per la dificultat de ser catalogades dintre d’un context neolític. Així i tot, algunes sembla que acompleixen la mateixa funció que els menhirs, és a dir, indiquen els llocs d’enterrament i els indrets amb una situació molt especial per als pobles que les aixecaren.
En tot l’Aran només sembla que es pot considerar un autèntic menhir, l’anomenada Pèira del Mijaran (Vielha), que per la seva factura i les seves dimensions té un cert caire atlàntic. Altres són clarament fites que assenyalen el traçat de camins antics, com tal vegada la Pèira Arruja o la Pèira Hillola; els romans ja tenien el constum d’aixecar monjoies per marcar els passos de muntanya de les seves vies secundàries.
Els túmuls
Són elevacions artificials del terrany, generalment de planta circular, i tenen una estructura feta amb pedruscall i terra compactada per tal de cobrir l’espai destinat a l’urna cinerària, que solia estar protegida per unes quantes llosetes en forma de caixa i enterrada al sòl.
En els casos més antics de la vall, el túmul cobreix una autèntica cista de planta rectangular, feta amb lloses clavades al terra i amb pedres per a la coberta; servia per fer-hi un enterrament individual per inhumació.
Aquest és el cas de Cicilàs (Baqueira), propera a l’itinerari, i la cista del Mijaran, molt a prop del menhir, que es poden classificar dintre del bronze mitjà, en un moment final del megalitisme.
En èpoques més recents – primera edat del ferro – hi ha estructures tumulàries quadrangulars reomplertes de pedruscall que evidencien una influència mediterrània. En aquests moments sorgeix una dicotomia entre els pobles indígenes que segueixen fent els enterraments sota els túmuls i un nou corrent migratori, també procedent del centre d’Europa, que enterra les urnes cineràries directament al sòl sense aixecar cap mena de túmul.
Els cercles
Són estructures més o menys circulars fetes amb pedres clavades al terra.
Segons la seva dimensió, poden indicar on s’ha fet la deposició de les restes humanes incinerades. Solen ser cercles de dimensions mitjanes, d’entre 1 i 3 metres de diàmetre.
En aquests casos no es pot afirmar sempre l’existència de túmul i hom suposa que la deposició de les cendres es feia al sòl i es cobria amb capes de terra.
També poden indicar un espai on es devien desenvolupar els ritus de cremació, aleshores el diàmetre del cercle pot tenir entre 15 i 20 metres.
No són ben bé cromlecs, però hi ha autors que admeten aquesta definició per a les estructures que no tenen elevació tumulària.
El Pla de Beret
El Pla de Beret es troba situat a 1.860m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, té 4km de longitud i és cobert del sprats naturals més extensos de la Val d’Aran.
Tots aquests monuments estan fets amb roques locals, generalment amb granodiorita, gresos, esquistos i pissarra.
Add a review