La festa del Magràs, el carnestoltes aranès, significava en altres temps un interval de relax, quan no desenfrenament, abans de caure en el recolliment espiritual i la penitència material que duia la Quaresma cristina. Però el cert és que l’origen de la festa es remuntava a temps previs al cristianisme, quan la gent pagana festejava l’arribada de la primavera i el renàixer de la naturalesa, un cop passada l’etapa més crua de l’hivern sever anarès.
I si el Magràs anunciava la primavera, la festa de Sant Joan encara proclama l’esplendor de l’estació estiuenca, l’època més grata del clima en aquests indrets muntanyencs acostumats a l’hivern. La nit del 23 al 24 de juny cremen les fogueres, en record també dels rituals precristians, amb l’expressió singular de les localitats de Les i Arties.
A la primera, la nit de Sant Joan es crema el Haro, un tronc d’avet de dotze metres d’alçada que presideix la plaça homònima, prèviament li hauràn clavat un bon nombre de teas a la seva part superior. Mentre crema, la gent beu, canta i balla al seu voltant, per a celebrar que el foc fecunda la mare terra. Un nou Haro substitueix el cremat pocs dies després, en ocasió de la festivitat de Sant Pere, i romandrà exposat fins la seva crema l’any següent.
Arties denomina Taro a la seva particular Falla de Sant Joan. El tronc que serà el centre de la festa és talat pocs dies abans de la data, i plantat als afores del poble. El mossèn el beneïrà la mateixa nit que cremarà, moments abans de prendre-li foc. Quan està parcialment consumit per les flames és tombat i passejat pels carrers del poble mitjançant sogues… el passeig finalitza davant de la casa de l’alcalde on els joves saltaran sobre les flames mentre al seu voltant s’hi succeeixen cants populars.
També es crema l’Haro a Vielha. Cinc dies després, arribat el dia de la plantació del tronc gigantesc de l’any següent, és costum que el dansaires interpretin balls tradicionals aranesos com les polques, ghiges, cadrills i trocoteris… després de la seva actuació arriba la brespallada, un berenar popular en la que es consumeixen grans quantitats de botifarra, formatge vin cau i aiguardent.
Tot i el fort contingut pagà de les festes, el poble aranès té una ferma tradició cristiana. Aquest llegat espiritual queda palès en diversos actes del Divendres Sant de Bossòst, on pel matí té lloc el Vía Crucis amb la imatge de la Verge Dolorosa, ataviada de negre en senyal de dolor pel seu fill crucificat. A la nit té lloc la processó del Sant Enterrament, amb els participants vestits de rigorós dol. Són aquestes les úniques processons de Setmana Santa celebrades a la vall.
La festa de la Santa Creu del 3 de maig té lloc a Salardú. Representants de les vuit localitats del Naut Aran es reuneixen a la capital municipal amb les seves respectives creus i rendeixen homenatge a la imatge del crucificat que es custodia a l’església. Els presents marxen en processó des del temple fins la plaça de la Pica, on reben la benedicció col·lectiva.
Altres festes religioses a tenir en compte són les del Rosari a Betren i Aubèrt, el Corpus Christi a Bossòst, al juny, i per Nadal, la representació de teatre popular dels Pastorets a Les i el Betlem vivent que té lloc a Vielha.
També tenen lloc diverses romeries que tenen lloc en la vall al llarg de l’any. Podem destacar per la seva notable concurrència les que se celebren a principis de juliol a Montgarri, o les que tenen lloc també al mateix mes a l’Era Artiga de Lin, les de l’ermita de Santa Quitèria de Vielha al maig, les de Sant Joan d’Arròs el primer diumenge de maig i, en aquesta mateixa data, la que té lloc a l’Era Mare de Diu des Desemparats a Montcorbau.
