Un estany de Casau

Si hi ha un element que pot castigar els mals comportaments i, a més, quedar-se com un ecosímbol permanent per recordar la manera com s’han de fer (o no) les coses, aquests són els llacs.

Així, a Casau una llegenda explica que una colla de lladres de bestiar, formada entre altres pel capellà, fou castigada pel cel a través de la terra que tenien sota els peus en el moment d’una trobada.

Aquesta terra es va convertir en aigua que es va endur els dolents fins al fons d’un llac.

Segons Joan Bellmunt i Figueras (1991), en aquest lloc que no hem pogut localitzar, a ulls de la geologia, hi hauria hagut un llac petit d’origen glacial.